Resultats de la cerca

Potser fill petit del vescomte de Castellnou Guillem V Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269 El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya

Fill de Guillem I i d’Adelaida Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat Es casà amb Estefania de Provença Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu

Sembla que es trobava prop de l’actual llogaret de Los Molinos Sobrarb, al lloc dit al segle XI castrum Sancti Martini L’abat Victorià, durant la segona part del segle VI, feu d’aquest monestir un focus d’espiritualitat, i creà diversos monestirs a ambdues parts del Pirineu Les notícies d’Assan es perden al segle VII Prop d’aquest monestir fou creada al segle XI l’abadia benedictina de Sant Victorià d’Assan

Al s XIV els documents citen unes barbudes de malles, que devien ésser una mena de caputxes militars

Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el…

Originària de Mananali, Àsia Menor, la primera comunitat s’establí a Armènia s VII Perseguits, alguns passaren a l’islam d’altres, refugiats a Bulgària, es confongueren amb els bogomils bogomilisme La doctrina, fonamentalment dualista, més gnòstica que maniquea, atribueix la creació al déu malvat Negaven també la realitat del cos de Crist docetisme i, com Marció, refusaven tot l’Antic Testament Exerciren influència en els càtars catarisme

Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…

El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…

Al principi del segle XII ja degué existir un petit nucli habitat, potser al voltant d’una fortalesa, en l’actual terme municipal de Puigdàlber És possible que el senyor d’aquest minúscul territori fos Pere Bernat de Puigdàlber, documentat el 1108 El 1150 torna a ser documentat un personatge amb el mateix nom potser ell mateix o el seu fill que féu donació al monestir de Santes Creus de terres que tenia als termes de Gelida i Ferran A l’inici del segle XIV posseïa Puigdàlber, considerat un castell, la família Ribes, descendent de Mir Geribert de Santmartí, la qual…