Resultats de la cerca

El seu contingut, bàsicament teòric, posà a l’abast dels mestres les més modernes aportacions sobre pedagogia, psicologia i didàctica de les ciències, així com els treballs dels principals pedagogs catalans El 1922 aparegué com a suplement el Butlletí dels Mestres , de contingut més pràctic

Professor d’anatomia a París i traductor dels clàssics de la medicina, influí sobre Miquel Servet i Andreas Vesal Perseguit perquè era luterà, es retirà a Estrasburg 1544 i treballà com a metge pràctic És un dels grans precursors del renaixement de l’anatomia

Prevere, estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’Estudi General de Tarragona Publicà una art de ben morir, el Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir Tarragona 1756, que tingué una gran difusió al s XVIII, amb diverses reedicions, i dos sermons apologètics

Ha publicat un Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana 1931, 1968, una Gramática elemental de la lengua árabe i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari arabocastellà

Es dedicà sobretot a l’estudi i a l’aplicació del radar, tant en radiolocalització com en meteorologia el 1919 patentà el primer instrument per a l’estudi de l’atmosfera, i el 1935 aconseguí de fer funcionar el primer radar pràctic Fou membre de la Royal Society des del 1941

Estudià teologia i pertanyé a l’orde franciscà Publicà un breu tractat dedicat al cant pla Arte de canto llano Lux videntis dicha Valladolid, 1504, dedicat al bisbe de Lugo, Pedro de Ribera L’obra, de marcada orientació pedagògica, és de caràcter pràctic i inclou com a apèndix un recull d’entonacions

Professor a la Universitat de Montpeller, aconseguí de Carles II de Navarra, senyor de Montpeller, d’implantar-hi obligatòriament l’estudi pràctic de l’anatomia directament sobre el cos dels ajusticiats 1377 Metge de Joan I de Catalunya-Aragó, aquest li regalà, el 1387, una casa a Barcelona per haver-lo guarit

Vida Estudià teologia, filosofia i matemàtiques La seva obra més coneguda fou Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado Madrid, 1766, obra de caràcter eminentment pràctic Aquest tractat, on es critica el sistema guidonià, tingué molta difusió Bibliografia Complement bibliogràfic Coma i Puig, Miquel Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado , Madrid 1766

Es diferencia de l’acte voluntari, bé que no comporta un simple automatisme, ans més aviat una certa modificació de l’atenció, de tal manera que aquesta es fa exclusiva i és sostinguda sense esforç De valor pràctic en l’ordre educacional, la suggestió és provocada sovint amb finalitats terapèutiques N'és un tipus, entre altres, la hipnosi

Dividida en tres parts, conté texts de la Bíblia, cànons dels concilis, decretals pontifícies, normes de dret romà, etc, estructurat tot en forma sistemàtica per matèries, i constitueix un tractat científic i pràctic de dret eclesiàstic No obstant la seva manca de rigorositat en relació amb l’autenticitat dels texts incorporats, obtingué un gran predicament ente glossadors i comentaristes