Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Josep Vicenç
Literatura catalana
Preceptista.
Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme
Vasilij Andrejevič Žukovskij
Literatura
Poeta rus.
Participà en la guerra del 1812 i fou preceptor del tsarévitx És l’introductor del Romanticisme en la poesia del seu país Entre les seves obres cal destacar V'ečer ‘La tarda’, 1806 i Eolova arfa ‘L’arpa d’Èol’, 1814 És notable la seva traducció de l' Odissea i d’algunes obres de Byron i Schiller Protegí els poetes decabristes TG Ševčenko, MJ Lermontov i AS Puškin
August Niemeyer
Educació
Cristianisme
Pedagog i teòleg protestant alemany.
Professor de filosofia a Halle, fundà un seminari teològic En el camp de la pedagogia intentà d’harmonitzar les diferents tendències pedagògiques És autor de Grundsätze der Erziehung und des Unterrichts für Eltern, Hauslehrer und Erzieher ‘Principis de pedagogia i d’ensenyament per a pares, institutors i educadors’, 1796, Über Pestalozzis Grundsätze ‘Sobre els principis de Pestalozzi’, 1810 i Melanchthon als Praeceptor Germaniae ‘Melanchthon com a preceptor d’Alemanya’, 1817
Lactanci
Literatura
Nom amb què és conegut Luci Cecili Firmià, escriptor llatí.
Exercí la retòrica a Nicodèmia convertit al cristianisme, sofrí moltes privacions durant la persecució de 303-305, i, ja vell, fou preceptor del fill de Constantí el Gran En les seves obres Divinae institutiones, De ira Dei i De mortibus persecutorum , imitant l’estil de Ciceró, intentà d’erigir el cristianisme com a sistema filosòfic davant la saviesa pagana sostingué també la idea de la passibilitat de Déu
Assur Fernández
Història
Comte de Monzón de Campos i de Castella (943-47).
Fill de Fernando Ansúrez, que fou un quant temps comte de Castella Cap de la família dels Ansúrez, actuà al costat de Ferran González quan era comte de Lara Prengué part en la batalla de Simancas 933 amb Ramir II de Lleó, que el nomenà comte de Monzón de Campos poc abans del 943 En ésser empresonat Ferran González, rebé el comtat de Castella com a conseller i preceptor de Sanç, el comte nominal
Guillaume Dubois
Història
Política
Polític i cardenal francès.
Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai
Antoni Cerdà i Lloscos
Cristianisme
Cardenal.
Professà al convent de trinitaris de la ciutat de Mallorca Doctor en teologia, fou catedràtic a la Universitat de Lleida Fou definidor general 1429 i visitador de l’orde, teòleg consultor de Pius II i arquebisbe de Messina 1448-49 Nicolau V el féu cardenal 1448 fou traslladat després a la seu de Lleida 1449-59 Preceptor, a Nàpols, del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i del seus fills, escriví el tractat De educatione principum
Juan de Escoiquiz
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues
comtat de Dénia
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida el 1356 a Alfons de Gandia i de Foix (Alfons I de Gandia), senyor de Dénia.
A la mort 1424/25 del seu fill, Alfons de Gandia i d’Arenós Alfons II de Gandia, passà a la corona Alfons IV l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí 1431 al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas mort el 1454, qui el passà al seu fill Fernando mort el 1474, i aquest al seu fill Diego, moment en que fou erigit el marquesat de Dénia
Lo fill del senescal d’Egipte
Literatura catalana
Narració breu, versió catalana del final del segle XV, sovint excessivament literal, del conte francès, d’origen oriental, Du roi qui volt fere ardoir le filz de son seneschal.
Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia