Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Cole Albert Porter
Música
Compositor nord-americà.
Començà a estudiar música a sis anys i el 1902 compongué les seves primeres melodies Dins l’àmbit de la cançó popular, és un dels compositors musicalment més ben formats del segle XX A partir del 1917 visqué a París, on es casà A la capital francesa estudià, durant un curt període de temps, amb Vincent d’Indy La música del ballet Within the Quota 1923 és un dels primers exemples de jazz simfònic Assolí popularitat amb l’obra Wake up and Dream 1929 Entre les seves cançons més conegudes destaca Begin the Beguine , que mostra la seva predilecció pels ritmes llatins La seva obra…
Maria João Pires
Música
Pianista portuguesa.
És considerada una de les artistes més creatives de la seva generació Oferí el seu primer concert a quatre anys i quan en tenia setze es graduà al Conservatori de Lisboa, on fou deixebla d’E Campos Coelho Estudià composició i teoria amb F Benoit i amplià la seva formació amb Rosl Schmid a Munic i amb Karl Engel a Hannover Maria João Pires ha mostrat sempre una gran predilecció per l’obra de WA Mozart i de JS Bach Ha estat distingida amb nombrosos premis -el primer a nou anys-, entre els quals destaca el que rebé l’any 1970 en el concurs organitzat a Brusselles amb motiu del…
Guillermo del Toro

Guillermo del Toro
© El Laberinto del Fauno
Cinematografia
Director cinematogràfic mexicà.
Curtmetratges com Doña Lupe 1985 i Geometría 1987 ja evidenciaven la seva predilecció pel gènere terrorífic i fantàstic, en el qual enquadrà el seu primer llargmetratge, el celebrat Cronos 1993 El seu èxit li obrí les portes de Hollywood, on, sempre dins el gènere fantàstic, ha dirigit Mimic 1997, Blade II 2002, Hellboy 2004 i la seva seqüela Hellboy II The Golden Army 2008, pellícules caracteritzades per una estètica fosca i carregada A l’Estat espanyol rodà El espinazo del diablo 2001, una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil Espanyola, amb producció de Pedro Almodóvar El…
José Zorrilla y Moral

Jose Zorrilla i Moral
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg castellà.
Molt apreciat en l’ambient del Madrid romàntic, es donà a conèixer amb uns versos a Larra llegits durant el seu enterrament Residí a França des del 1850, i després a Mèxic 1855, on fou protegit per l’emperador Maximilià Tornà a Espanya 1866, i, després d’una segona estada a França, residí a Madrid ingressà a l’Academia Española 1882 i fou coronat a Granada 1889 Poeta fàcil, d’una gran exuberància, sovint cau en prosaismes, en rodolins, però excelleix en el domini de la musicalitat i en el viu colorisme De la seva poesia, amb predilecció pels motius històrics i llegendaris, les…
Klaus-Michael Grüber
Teatre
Director teatral alemany.
Fou alumne de Melchinger i de Strehler Les seves escenificacions es caracteritzaren per un ritme equilibrat i harmònic L’any 1972, realitzà el seu primer muntatge a la Schaubünhe Berlín amb l’obra Geschichten aus dem Wiener Wald ‘Històries dels boscs de Viena’, de Hórvath Com Stein i Hübner, reivindicà una reforma del teatre burgès amb solucions alternatives com les imatges i la pantomima, però contraposà al realisme de Stein la creació de mons fantàstics El 1975 celebrà a París amb el Faust Salpêtrière un dels seus èxits més grans La seva predilecció especial per Hölderlin es…
Agustí Esteve i Marquès
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778 Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López Poc abans de morir tornà a València Dèbil i delicat, fou influït per la força del color de Goya, el qual imità amb…
Charles Dutoit
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià violí, piano i direcció d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment prosseguí els estudis a Ginebra i Siena, on estudià amb Alceo Galliera Entre el 1957 i el 1959 tocà en diferents orquestres europees i sud-americanes, i de nou a Suïssa assumí la direcció de cors i orquestres d’estudiants El 1959 fou nomenat director de l’Orquestra de la Suisse Romande i posteriorment dirigí la de Zuric Entre el 1965 i el 1967 fou convidat sovint a actuar a l’Òpera de Viena, i es presentà a la Scala de Milà com a director d’una sèrie de concerts de l’Orquestra Filharmònica de…
,
José María Usandizaga
Música
Compositor basc.
Músic precoç, rebé lliçons de piano de G Cendoya i d’harmonia de B Pagola Entre el 1901 i el 1906 estudià a la Schola Cantorum de París Un mal en una mà li feu reorientar la carrera pianística cap a la composició De les primeres obres que escriví destaquen el Quatuor à cordes sur des thèmes populaires basques 1905, Irurak bat , per a orquestra 1906, l’obertura per a banda Bidasoa 1907, la marxa per a orquestra Euskal Festara 1908, Cantos vascos , per a cor mixt, la Rapsodia vascongada , per a piano 1909, i música per a orgue En totes elles es fa evident la predilecció per la…
Susanna
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 99 min., dirigida per Antonio Chavarrías Ocaña.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Andreu Rebés Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Irene Montcada, Gilles Bressan MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Licio Marcos de Oliveira directe, Albert Manera estudi INTERPRETACIÓ Àlex Casanova Àlex, Eva Santolària Susanna, Saïd Amel Saïd, Rosa Gámiz Muntsa, Joan Dalmau Fouces, Jordi Sánchez Fèlix, Francesc Albiol Pelopoya, Núria Badia Dora ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 200996 Sinopsi A la Barcelona del 1990, Àlex, un representant de…
ateroesclerosi

Etapes degeneratives d’una artèria afectada d’ateroesclerosi: 1, placa d’ateroma; 2, dipòsits de calci; 3, coàgul de sang
© Fototeca.cat
Patologia humana
Forma més important d’arterioesclerosi que té com a lesió fonamental l’ateroma.
Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa muscular de l’…