Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
Gabriela Morreale de Castro
Medicina
Química i endocrinòloga d’origen italià.
Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i deficiència de iode…
Luis Cardoza y Aragón
Literatura
Escriptor i assagista guatemalenc.
Arran de les revoltes d’octubre del 1944 fou empresonat i posteriorment s’installà a Mèxic, on realitzà tota la seva obra D’aquesta cal destacar els reculls poètics Luna Park 1924, Maelstrom 1926, Fez 1926, El sonámbulo 1937, La nube y el reloj 1940, Apolo y Coatlicue 1944, Retorno al futuro 1946, Pequeña historia del Nuevo Mundo 1948 i El hombre y la encrucijada 1950 Seguiren després llibres d’assaigs com Guatemala, las líneas de su mano 1955, La revolución guatemalteca 1955 i Nuevo Mundo 1960 Les seves idees esteticoliteràries són recollides a Perfiles 1964 i Dibujos de ciego 1969 També…
Emilio Lledó Íñigo
Filosofia
Filòsof andalús.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Madrid 1952, amplià estudis a Alemanya, on conegué Hans-Georg Gadamer, Karl Löwitz i altres Del 1955 al 1962 alternà l’ensenyament a l’Estat espanyol i a Alemanya, a la Universitat de Heidelberg Aquest darrer any aconseguí una plaça en un institut de Valladolid Fou, successivament, catedràtic a la Universitat de La Laguna 1964-67, a la Universitat de Barcelona 1967-78 i, fins a la jubilació, a la UNED de Madrid, de la qual fou vicerector, i durant aquests anys també feu estades a la Universitat Lliure de Berlín La filosofia de Lledó se situa en el…
Luis Alberto de Cuenca y Prado

Luis Alberto de Cuenca y Prado
© Academia Editorial
Literatura
Poeta, traductor, gestor cultural i assagista andalús.
Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de…
Salvador Ranieri
Música
Compositor i clarinetista argentí d’origen italià.
Arribà a l’Argentina l’any 1947 Rebé encàrrecs de diverses institucions argentines Orquestra Filharmònica i Fundación del Teatro Colón i del Conservatori Juan José Castro Algunes de les obres encarregades foren estrenades al Teatro Colón i en festivals internacionals Fou president de l’Asociación de Compositores Unidos de la Argentina 1986-1998 Guanyà el Gran Premio de la Comisión de Música Sinfónica y de Cámara de la Sociedad Argentina de Autores y Compositores SADAIC 1989 i el Premio Nacional 1998, entre d’altres Algunes de les seves obres més destacades són Autos…
Javier Marías Franco
literatura castellana
Escriptor castellà.
Fill del filòsof Julián Marías , fou professor a la Universitat d’Oxford, als Estats Units, i a la Complutense de Madrid Les primeres novelles cridaren l’atenció de la crítica per la seva originalitat Los dominios del lobo , 1971 Travesía del horizonte , 1972 El monarca del tiempo , 1978 El siglo , 1983 La seva producció novellística continuà amb El hombre sentimental 1986, premi Herralde, Todas las almas 1989, premi Ciutat de Barcelona 1989, Corazón tan blanco 1992, Premio de la Crítica 1993, Mañana en la batalla piensa en mí 1995, que…
Félix Grande Lara

Félix Grande Lara
© Biblioteca de La Rioja
Literatura
Poeta castellà.
Fou l’editor de Cuadernos Hispanoamericanos i publicà assaig i contes Por ejemplo, doscientas , 1966 Occidente, ficciones y yo , 1968, però es destacà com un dels poetes més representatius de l’època de la postguerra La seva poesia és publicada a Taranto 1961, Las piedras 1964, premi Adonais, Música amenazada 1966, Blanco spirituals 1967, premi Casa de las Américas , Puedo escribir los versos más tristes esta noche 1971, Las rubáiyátas de Horacio Martín 1978, Premio Nacional de poesía, etc, aplegats en diferents antologies i, posteriorment, a Biografía Poesía completa 1958-1984…
Víctor Fernández Freixanes
Literatura
Periodisme
Periodista i crític gallec.
És catedràtic de llengua gallega Ha collaborat en diversos projectes d’edició de periòdics i revistes en gallec, especialment en la fundació de la revista Teima 1977 S'ha especialitzat en l’estudi de l’ús del gallec en els mitjans de comunicació Ha escrit, entre altres obres, Unha ducia de galegos 1976, entrevista amb personalitats de la vida cultural gallega, Memoria dun fuxido 1979, edició preparada per ell de les memòries d’un guerriller fugit de la repressió el 1936, i la novella O triángulo inscrito na circunferencia 1982, Premio da Crítica Galega i Premio de la…
Miquel Calatayud i Cerdán
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador.
Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exerceix com a illustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine 1977, Soy el aire 1980, A la busca de Marte el guerrero 1984, Els lusíades 1989 i El món inventat 1990 Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil La Ballena Alegre , Trinca , El Acordeón , i com a illustrador gràfic en mitjans de comunicació Cambio 16 , El País , entre d’altres Dins el món del còmic collaborà a Rumbo Sur i Cairo , entre altres, ha publicat diversos àlbums i és…
Miguel Artola Gallego
Historiografia
Historiador basc.
Catedràtic a les universitats de Salamanca 1969-69 i Autónoma de Madrid des del 1960, se centrà sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol Los afrancesados 1953, La España de Fernando VII 1968, La burguesía revolucionaria 1974, Los ferrocarriles en España 1844-1943 1978, Antiguo Régimen y revolución liberal 1979, El modelo constitucional español del siglo XIX 1979, La hacienda del Antiguo Régimen 1982, La monarquia española 1999, Vidas en tiempo de crisis 1999 i Las Cortes de Cádiz 2003 Dirigí diverses obres collectives…