Resultats de la cerca

Es donà a conèixer com a integrant del grup teatral popular Els Pavesos, des del qual passà a interpretar papers en diverses pellícules entre les quals El virgo de Vicenteta 1979, de V Escrivà, El vicari d’Olot 1980, de V Pons, Con el culo al aire 1980 i Que nos quiten lo bailao 1983, de C Mira, El fascista, doña Pura y el follón de la escultura 1983 i La gran quiniela 1984, de J Coll Espona, La rossa del bar 1985, de V Pons, Moros y cristianos 1987, de L Garcia Berlanga, Daniya, jardí de l’harem 1988, de C Mira, Amanece como puedas 1988, d’A P Canet, Puta misèria 1989, de V Pons i Rencor…

Començà els estudis de piano a set anys a Alemanya Entre el 1960 i el 1969 fou alumne d’Irene Slavin a la Hochschule de Karlsruhe, ciutat on s’havia traslladat la família el 1952, i després, del 1970 al 1973, amplià estudis privadament amb Vlado Perlemuter a París L’any 1973 fou premiat al Concurs Internacional de Piano Van Cliburn i el 1975 aconseguí el primer premi en el Concurs Maurice Ravel a París Ultra la seva activitat com a pianista i també com a director, ha treballat com a presentador de programes i debats radiofònics musicals i ha participat en alguns films de temàtica…

Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia 1942-82, com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres 1948 fins a Mont-real 1976–, la Copa del Món de futbol 1950-82 i els Jocs Mediterranis 1955-75 Collaborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean , ràdio i televisió Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona 1967 Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius…

Inicià la seva carrera el 1983 a Radio Minuto i ha treballat a les emissores Cope Ibiza, Cadena Dial, Ràdio Barcelona – Cadena SER en programes tant de Catalunya com de tot l’Estat espanyol, Catalunya Ràdio i, actualment, RAC1 Al llarg d’aquesta trajectòria passà de la radiofórmula musical als informatius i, finalment, al magazín En aquest gènere, el 1997 començà a dirigir i presentar Versió original , iniciat a Catalunya Ràdio , emès des del 2005 per RAC1  amb el nom de Versió RAC1  i que ha esdevingut un dels programes amb més audiència a Catalunya Ha participat també en…

Demostrà el seu vessant còmic a la televisió, en sèries com Soap o el cèlebre programa Saturday Night Live Després de tenir un primer personatge protagonista rellevant a la comèdia d’acció Running Scared 1986, de P Hyams, intervingué en pellícules com ara Throw Momma from the Train 1986, de D De Vito Memories of Me 1988, de H Winckler When Harry Met Sally 1989, de R Reiner City Slickers 1991, de R Underwood Hamlet 1996, de K Branagh Father’s Day 1997, d’I Reitman Deconstructing Harry 1997, de W Allen My Giant 1998, de M Lehmann Analyze This 1999, de H Ramis, i la seva continuació Analyze…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona En l’àmbit de l’activitat radiofònica, l’any 1973 entrà a Ràdio Olot, on treballà en diversos programes i serveis informatius El 1975 fou nomenat cap de programes i informatius de l’emissora, i dissenyà la programació que portà Ràdio Olot a ésser, el 1976, la primera emissora a emetre en català les vint-i-quatre hores El 1983 fou soci fundador i primer director de Ràdio Costa Brava, i el 1988 fou nomenat director de Ràdio Olot, càrrec que simultaniejà amb la direcció de Ràdio Costa Brava fins el 1989 Entre els…

Resident a Barcelona des del 1984, després d’haver après català de manera autodidàctica ha fet treballs diversos, entre d’altres professor d’anglès El 1990 començà a publicar en català Collaborador a la premsa Avui , The Times , El Temps , Matador , The Metropolitan , El País , El Periódico de Catalunya , Time Out Barcelona Guide , The Times Literary Supplement , Catalonia Today , etc, a la ràdio i a la televisió coguionista i presentador de la sèrie Passatgers de Televisió de Catalunya, 2005-06, ha publicat les novelles Fora de lloc 1996,  Privilegiat 2001, SNUG 2014, en anglès i De fora…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1995 s’incorporà als mitjans radiofònics, i el 1997 guanyà un primer premi Ondas ex aequo en la modalitat de ràdio local Tornà a guanyar aquest premi el 2001 pel programa Problemes domèstics de Catalunya Ràdio , que seguí presentant amb algunes intermitències Treballà també per a l’emissora Punto Radio, en el programa A las doce en punto , pel qual rebé el premi Micrófono de Oro 2006, de la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión Al mes de setembre del 2009 substituí Neus Bonet al capdavant del programa El Matí de Catalunya…

A 18 anys fou nomenat director de l’escola del seu poble i l’any 1976 fundà el diari alternatiu The Flint Voice Posteriorment féu de director, productor i presentador de la sèrie de televisió TV Nation , guardonada amb un premi Emmy L’any 1989 dirigí el seu primer documental per al cinema, Roger and Me , sobre les conseqüències del tancament de la factoria General Motors a Flint, al qual seguiren The Big One 1997, Pets or Meat 1992 i el film de ficció Canadian Bacon 1995 Moore es donà a conèixer a Europa amb el documental Bowling for Columbine , un allegat contra la cultura…

Estudià sociologia a la Universidad Autónoma de Mèxic i posteriorment fou realitzador i presentador del programa de ràdio ‘El lado oscuro de la luna’ 1977-81 i agregat cultural a l’ambaixada de Mèxic a Berlín de l’antiga República Democràtica Alemanya 1981-84 Posteriorment collaborà en publicacions diverses, i impartí cursos de literatura i escriptura creativa a l’Instituto Nacional de Bellas Artes i la Universidad Nacional Autónoma És autor, entre d’altres, de les narracions La noche navegable 1980, Albercas 1985, La casa pierde 1999, premi Xavier Villaurrutia i Los culpables…