Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
empresa multinacional
Economia
Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant inversions directes.
El caràcter de corporació multinacional, inicialment reservat als organismes bancaris, fou, a partir del 1965, assumit majoritàriament per empreses privades fortament concentrades, que s’installaren en els llocs on els costs de producció eren relativament més baixos així se situaren al marge de les mesures reguladores del funcionament del capitalisme en un país determinat
Limitades les trobades a un màxim de 6 persones per la COVID-19
Medicina
Entra en vigor a Catalunya la limitació de les reunions socials tant privades com públiques a no més de 6 persones per tal de disminuir les infeccions de la COVID-19 La resolució contempla exempcions per a les llars amb més de sis persones, les activitats laborals, escolars o de culte, entre d'altres
Hipermapa
Cartografia
Atles electrònic de Catalunya promogut pel departament de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya i desenvolupat dins el Programa d’Accions Innovadores amb finançament de la Unió Europea.
L’aplicació, activa des de l’octubre del 2003, consisteix en un sistema d’informació geogràfica d’accés públic que permet consultar cartografia de base de Catalunya, com també obtenir dades socioeconòmiques i informació territorial dels serveis i les actuacions dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions públiques i privades
oratori
Cristianisme
Lloc destinat a la pregària, que comprèn des de capelles autoritzades per a la celebració de la missa fins a simples pedrons o fornícules destinats a la veneració dels fidels.
Les primeres, d’acord amb el dret canònic, poden tenir el caràcter d' oratori públic quan tothom hi té accés, tot i que pertanyin a una comunitat concreta, d' oratori semipúblic quan només acullen certs grups determinats, com en el cas d’hospitals, collegis, presons, etc, i d' oratori privat quan són erigits en cases privades
Anastasi I
Història
Emperador romà d’Orient (491-518).
De la família valentinianoteodosiana, aconseguí la corona gràcies al seu casament amb Ariadna, vídua de l’emperador Zenó Derrotà la revolta dels isauris Introduí importants reformes administratives simplificació del sistema corporatiu, abolició de certs imposts, crèdits a empreses privades, etc Fou monofisita i perseguí els ortodoxos, fet que provocà les revoltes de Vitalià 513 i 515
germaneta dels pobres
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Bretanya, a Sant Servan (Il-ha-Gwilun), el 1839 per Jeanne Jugan, dita sor Maria de la Creu.
És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863
Domus Flavia

Peristil de la Domus Flavia
Andrew Moore (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau construït pels emperadors flavis Vespasià i Domicià al Palatí de Roma, tot imitant la Domus Aurea de Neró.
Era una estructura longitudinal de planta rectangular, on hi havia una sala d’audiències, precedida d’un pòrtic, un peristil i unes termes, i un gran triclini o sala de banquets Al peristil tenien sortida les cambres privades, amb dos grans patis porticats i galeries sobre el Circ Màxim L’arquitecte fou Rabirius —esmentat per Marcial—, que l’acabà el 96 aC
Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Economia
Societat comercial per accions, fundada amb privilegi dels Estats Generals holandesos el 1602.
Tenia el monopoli del comerç amb l’Oceà Índic i collaborà en la guerra d’independència contra Castella amalgamava diverses companyies privades anteriors Pagà dividends elevadíssims als seus capitalistes passada la prosperitat del s XVII, això en consumí les reserves La invasió francesa del 1795 tallà la comunicació de la companyia amb els seus establiments colonials i en causà la fi 1798
concert per a la prestació de serveis
Dret administratiu
Forma de gestió indirecta dels serveis de les corporacions locals contractada amb altres entitats públiques o privades.
societat civil
Sociologia
Conjunt d’associacions, entitats i institucions no polítiques que pretenen desenvolupar una activitat social de caràcter educatiu, cultural, sociopolític, sindical, etc.
Formen la societat civil les fundacions, les associacions privades sense ànim de lucre, els clubs, les empreses privades, els collegis professionals, etc Dins l’àmbit de les ciències socials, però, no hi ha un consens general sobre la noció exacta de societat civil, ja que no queda clara la separació, teòrica i empírica, existent entre les relacions polítiques, econòmiques i socials Al s XVIII, AFerguson 1767 parlà de societat civil per referir-se a un estat de civilitat conseqüència de la civilització Tanmateix, el terme societat civil acabà penetrant a la sociologia a través de les anàlisis…