Resultats de la cerca

Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens

Doctorat a Bolonya el 1483 Era donzell Fou advocat del Regne de Mallorca És autor d’un Sumari o repertori de les franqueses i privilegis del Regne de Mallorca , obra anomenada la Valentina , que fou incorporada per Antoni Moll en la seva compilació Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del Regne de Mallorca , publicada el 1663 Fill de Ferran Valentí i d’Elionor Unís, heretà la rica biblioteca humanística del seu pare Bescanvià correspondència amb l’humanista barceloní Pere Miquel Carbonell

Gendre de Francesc Feliu de la Penya , n’adoptà el cognom com a segon dels seus i el transmeté com a primer cognom als seus fills Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró, l’any 1688 El 1705 es posà al servei del primer Carles III fou tinent coronel de guàrdies catalanes i obtingué privilegis de cavaller 1706 i de noble 1708 El 1706 acudí a socórrer Barcelona per mar amb forces de Girona Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis 1714

El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià, importants per llur…

Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals

Segons el privilegi —de fet, dos privilegis—, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els…

Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía…

Creat pel rei Alfons el Magnànim a les corts de València del 1419 per a la custòdia de tota la documentació procedent de la cancelleria reial, com també de totes les actuacions dels seus tribunals L’aplegament d’aquests fons documentals no tingué lloc aleshores, ni quan Carles III ho disposà expressament l’any 1770, sinó l’any 1860, quan foren installats al convent de la Companyia de Jesús L’arxiu és repartit en aquestes seccions arxiu reial consell o reial audiència, cancelleria i lloctinència, processos i sentències Generalitat del Regne provisions, mercaderies importades i exportades,…