Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
definit | definida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al d’indefinit i aplicat sobretot a l’article (el, la, els, les, definits, enfront d’un, una, uns unes, indefinits).
Normalment, hom fa coincidir aquest concepte amb el de determinat , evidenciant com a definit tot allò que, d’una manera o altra, és completat Igualment, l’oposició definit-indefinit és establerta per a algunes formes pronominals Ara, aquesta oposició es reserva per a l’article tanmateix, cal assenyalar que molts gramàtics no se sotmeten a aquesta oposició perquè només admeten l’existència d’una sola classe d’article l’anomenat definit les formes de l’article anomenat indefinit passen, aleshores, a ésser incloses dins la categoria de pronom indefinit Segons Trubetskoj, és…
a
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ a Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer 2 Expressa relacions circumstancials de temps que denoten El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa Som…
elamita
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels habitants d’Elam.
Bé que documentada des del III millenni aC, hom ignora a quina família lingüística pertany per a alguns a la caucàsica i, per a d’altres a la dravídica Aquests dubtes obeeixen al fet que la seva morfologia és poc coneguda segons alguns, es tracta d’una llengua aglutinant a causa de l’escassetat de les fonts històriques i a la manca de texts literaris La fase més ben documentada de l’elamita, el qual evolucionà poc en el decurs del temps, és la de les inscripcions reials aquemènides sovint trilingües persa aquemènide, babilònic i elamita Del seu estudi hom dedudeix que era una llengua de…
declinació
Gramàtica
Flexió nominal d’una llengua.
La declinació flexiva presenta les diverses possibilitats de flexió d’un article, substantiu, adjectiu o pronom mitjançant les desinències corresponents En llatí i en grec la declinació flexiva defineix totes les possibles variacions de forma i funció dels noms mitjançant els morfemes indicadors del gènere, del nombre i del cas En la majoria de les llengües indoeuropees modernes la declinació flexiva es conserva només fragmentàriament per a indicar el nombre i, de vegades, el gènere o el cas, aquest últim sobretot en els pronoms És conservada en alemany i en les llengües eslaves…
sinalefa
Literatura
Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte situades l’una a la fi i l’altra al començament de mots distints.
El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren indicades gràficament Per…
aulos
Música
Instrument de vent de la Grècia antiga.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric Consistia en un o dos tubs estrets d’uns 50 cm -en un principi de canya i posteriorment de fusta, ivori o metall- amb alguns forats que culminaven en un petit pavelló en els darrers models Quan tenien dos tubs, aquests es disposaven en angle, en forma de V, i s’unien amb una espècie de travesser El seu nom significa literalment canya o tub Els primers instruments tenien tres o quatre forats, que augmentaren posteriorment fins a quinze El tipus doble fou el més habitual i els instruments de més de sis…
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la possibilitat de…