Resultats de la cerca

Estudià composició amb YA Papaioannou al Conservatori Hellènic d’Atenes entre el 1956 i el 1961, i prosseguí la seva formació a la Musikhochschule de Munic amb Günter Bialas, on prengué contacte amb la música electrònica Fundador, el 1967, del Grup Hellènic de Música Contemporània d’Atenes, és autor d’una obra d’amplis i variats registres que denoten influències de procedència diversa, des de B Bartók fins a K Penderecki El 1964 guanyà el Premi Richard Strauss Ciutat de Munic i el 1966 el Premi Ciutat de Stuttgart pel seu Concert per a violí

Fundat el 1959, s’establí a l’Escola Montserrat, que fou la seu de partits i entrenaments Debutà en les competicions diocesanes de l’OAR i la temporada 1974-75 s’inscriví a la Federació Catalana de Basquetbol Guanyà la primera edició del campionat provincial El 1978 ascendí a tercera divisió estatal, on jugà dues temporades 1979-81 En la mateixa època l’equip femení jugà a segona divisió estatal Prosseguí jugant al pavelló del collegi i el 2011 tenia una vintena d’equips en categories inferiors Els equips sèniors juguen habitualment en categories territorials

Format per Domingo Rosillo, ingressà a l’Escola Catalana d’Aviació el 1916 Fou el segon alumne que rebé el títol de pilot, el 29 de juny de 1917, només superat per Josep Canudas algunes setmanes abans Estigué vinculat amb l’Aeroclub de Catalunya i participà en el I Concurs de Tardor 1919 organitzat pel club El 1923 fou cofundador i directiu de la Penya de l’Aire i el 1929 s’incorporà a l’Escola d’Aviació de Barcelona com a professor, activitat que prosseguí fins a la Guerra Civil

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat

A vint anys s’establí a París, on aprengué escultura i pintura, i després tornà al seu país 1935-36, on pintà unes vistes en què es revela el seu geometrisme líric Els anys 1940-47 residí al Brasil, i després tornà a París, on prosseguí la seva obra, construïda a base de plans ratllats i dominats per tonalitats pàllides, que palesen una gran complexitat de formes i una gran sensibilitat La seva obra és cabdal dins l’art abstracte, fou guardonada amb els principals premis internacionals de pintura

Futbolista i periodista, debutà en el cinema amb Riso amaro 1949 i prosseguí amb una sèrie de films neorealistes que el consagraren definitivament, bé que la seva interpretació artística fou una mica irregular Cal recordar la seva actuació a les pellícules Il camino della speranza 1950, Roma ore 11 1952, Thérèse Raquin 1953, La ciociara 1960, Phaedra 1961, Vu du pont 1962, The Cardinal 1963, Nevada Smith 1966, The Kremlin Letter 1970, The Greek Tycoon 1977 i The Godfather Part III 1990 Treballà també per a la televisió

Fill de Miquel IX, mort el 1320 Causà involuntàriament la mort del seu germà Miquel i fou, per aquest fet, desposseït del dret a la successió entorn seu, però, es formà un partit, dirigit pel futur emperador Joan VI Cantacuzè, que originà la guerra civil 1321 Aconseguí ser associat a l’imperi 1325 i obligà el seu avi Andrònic II a abdicar 1328 Lliurà el govern a Joan Cantauzè Durant el seu regnat prosseguí l’avanç dels turcs i dels serbis, però restablí l’autoritat bizantina sobre Quios i Lesbos

Jugà com a defensa al primer equip del Futbol Sala Martorell entre les temporades 1994-95 i 2003-04 Posteriorment jugà al CD Xota Navarra 2004-05, retornà al Martorell dues temporades 2005-07 i prosseguí la seva carrera al FS Cartagena 2007-08 i al Gelida Futbol Sala 2010-11 Guanyà quatre Copes de Catalunya amb el Martorell 2001, 2002, 2004, 2006, i la temporada 2001-02 fou subcampió de la Lliga de divisió d’honor Amb la selecció catalana fou campió d’Espanya sub-23 1997

Jugant en la posició de pivot, debutà amb el Sícoris Lleida Prosseguí la seva carrera al Futbol Sala Ourense i al Futbol Sala Martorell, aquests dos últims equips a divisió d’honor Guanyà dues Copes de Catalunya amb el Martorell 2005, 2006 La temporada 2007-08 fou fitxat pel Futbol Sala Marfil Santa Coloma, amb el qual aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008-09 A l’abril del 2010 debutà amb la selecció espanyola al torneig IV Nacions, en què aconseguí el títol

Voluntari a la guerra russopolonesa, durant els anys vint el feren famós les seves activitats de contraban i de bandidatge Arrestat el 1930, fou condemnat a mort, pena que hom li commutà per la de cadena perpètua En aquest període començà a escriure, i obtingué un gran èxit amb la seva primera novella Kochanek Wielkiej Niedźwiedzicy ‘L’enamorat de l’Óssa Major’, 1937, en gran part autobiogràfica Durant la Segona Guerra Mundial s’evadí i es traslladà a Anglaterra el 1946, on prosseguí la seva activitat literària amb altres novelles, que no obtingueren l’èxit de la primera