Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
lepidosirè
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lepidosireniformes, de la família dels lepidosirènids, d’aspecte serpentiforme i esquelet en gran part cartilaginós.
Cadascun dels pulmons és dividit en dos lòbuls simètrics El seu desenvolupament presenta metamorfosi Habita als pantans del Brasil
Intercanvi de gasos (difusió alvèolo-capil·lar)
Fisiologia humana
El procés fonamental que té lloc als pulmons és l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang, o difusió alvèolo-capillar , que consisteix en el pas d’O 2 de l’aire a la sang capillar, i de CO 2 en sentit contrari Aquest procés té lloc gràcies a un mecanisme de difusió passiva dels gasos, que tendeix a igualar llur concentració a ambdós costats de la membrana alvèolo-capillar L’intercanvi de gasos als pulmons es produeix de la mateixa manera que la difusió de gasos a través d’una membrana qualsevol Experimentalment s’ha comprovat que en aquest procés influeixen una…
mucormicosi
Patologia humana
Micosi produïda per fongs de gèneres diversos (Absidia, Mortierella, Mucor, Rhizopus, etc), de l’ordre de les mucorals, d’aparició sobtada i localitzada especialment en el conducte auditiu extern o en el teixit orbitari i els sinus paranasals.
En pacients amb un estat general delicat pot provocar un quadre invasor greu a causa de la formació d’abscessos múltiples en diferents òrgans pulmons, sobretot
endoderma
Biologia
Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderma.
L’endoderma dóna lloc, en el curs de l’organogènesi, a la major part de l’aparell digestiu i glàndules annexes fetge, pàncrees, etc, els pulmons i les fenedures branquials
paragonimiasi
Patologia humana
Infestació per paràsits del gènere Paragonimus
.
En l’home, les larves emigren des del duodè cap a diversos òrgans pulmons, tub digestiu, ganglis limfàtics, cervell, teixit subcutani i tracte genitourinari Produeixen símptomes variables que depenen de les estructures afectades
pneumopatia
Patologia humana
Nom genèric emprat per a designar les malalties dels pulmons.
anhidrasa carbònica
Bioquímica
Enzim dels eritròcits, de la mucosa gàstrica i de l’escorça renal, que conté un àtom de zinc per molècula i que catalitza bàsicament la reacció reversible, espontània, però de realització lenta en absència de l’enzim:
Intervé, a la sang, en el transport del CO 2 i en la seva eliminació a través dels pulmons a l’estómac, en la secreció d’àcid clorhídric, i al ronyó, en la retenció dels bicarbonats
gammagrafia
Mètode d’exploració clínica, fonamentat en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva, que es fixa d’una manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar.
Les substàncies emprades són 6 7 Ga, 9 9 Tc, 1 9 8 Au i 1 3 1 I Els òrgans generalment estudiats amb aquesta tècnica són els pulmons, la tiroide, els ronyons, el fetge i els ossos
proteids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels que agrupa un gènere americà (Necturus) i un d’europeu (Proteus).
Es tracta de salamandres que viuen permanentment en estat larvari En ambdós casos hi ha brànquies externes i el gènere americà presenta pulmons molt reduïts El gènere europeu és una forma cega i completament despigmentada, i habita als avencs
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa