Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Aiora
Vista aèria de la vila d’Aiora, al peu d’un turó culminat per les restes d’un antic castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall de Cofrents, un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’anomenada foia d’Aiora , ben limitada a l’W pel Montemayor, el puntal d’Arciseco, el puntal de Meca i la serra d’El Mugrón, i oberta al S cap a Almansa pel pla de La Laguna on hi hagué fins al s XIX, en què fou dessecada, la llacuna de San Benito és drenada per multitud de rambles i barrancs que es reuneixen per formar el Reconque, o riu d’Aiora afluent, per la dreta, del riu de La Hoz o Cantaban, que deixa el terme d’Aiora per l’extrem septentrional Formen part del terme, a més l’alta vall del riu de La Hoz, entre la serra Palomera i el Montemayor la conca de la rambla de La Marta,…
Bahames 2011
Estat
El sector turístic es va recuperar i va tornar a ser un puntal del creixement econòmic També va tornar la inversió estrangera i, al febrer, es va iniciar la construcció del Baha Mar Resort Complex, el projecte turístic mes gran en la història del país, que incrementarà en un 30% el nombre de visitants El Govern va continuar amb la política de contenció del dèficit fiscal i va vendre una participació a l’empresa de refineria de petroli
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
tapa

Tapa de piano de cua
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons de teclat, taula -generalment de fusta- que protegeix la superfície superior de l’instrument o el teclat.
També s’usa popularment aquest terme per a anomenar la taula harmònica d’alguns cordòfons amb mànec, especialment de violins i guitarres En la majoria d’instruments cordòfons de teclat és una tapa mòbil de fusta de la mateixa forma que el perímetre de la caixa de l’instrument, fixada amb frontisses a la part superior d’aquesta Se’n pot regular l’obertura per a projectar el so i variar-ne el volum d’emissió, fixant la seva posició mitjançant un puntal En alguns pianos de taula aquest efecte s’aconseguia amb una segona tapa, parallela a la tapa exterior Antigament se’n decorava l’interior amb…
Feliciana Sala i Sellés
Arqueologia
Arqueòloga.
Formada sota el mestratge de Lorenzo Abad a la Universitat d’Alacant, on es doctorà l’any 1994 amb premi extraordinari, des del 2002 és professora titular d’arqueologia de la mateixa institució Ha centrat la seva tasca de recerca en el període protohistòric, particularment en l’estudi de la cultura ibèrica a les comarques meridionals del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar La Cultura Ibérica de las comarcas meridionales de la Contestania entre los siglos VI y III aC 1995, El Puntal de Salinas Un poblado ibérico del s IV aC en el valle alto del Vinalopó 1996,…
Joaquim Borralleras i Grau
Art
Literatura catalana
Promotor d’activitats literàries i artístiques.
Fou el puntal de la tertúlia coneguda com la penya d’en Borralleras , que a partir del 1914 o el 1915 es reuní a l’Ateneu Barcelonès En formaren part Josep M de Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Francesc Pujols o Alexandre Plana, entre d’altres En aquesta tertúlia es gestà, el 1927, el premi Crexells de novella Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i collaborà en l’adquisició de la collecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39 També fou animador de l’Associació Wagneriana Sagarra, Pla i Enric…
,
cigonya
Transports
Quaderna de les embarcacions molt estretes de mànega i altes de puntal.
Sebero Altube Lertxundi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i lexicògraf basc, puntal científic del renaixement literari del començament del segle XX.
El 1918 fou un dels dotze primers membres de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Escriví innombrables articles, opuscles i llibres sobre aspectes gramaticals del basc — Erderismos 1929, La vida del éuskera 2 volums, 1934-36—, en què es distingeix com a defensor d’un idioma popular i científic, en contra del corrent dominant de la seva època, que era purista i neologista En definitiva, el seu criteri ha prevalgut També fou director de l’Orfeón Guernikés des del 1922
consciència de classe
Sociologia
Consciència que els membres d’una classe social tenen, com a grup, de llur pertinença a la pròpia classe.
La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins…
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per…