Resultats de la cerca
Es mostren 737 resultats
A València, Sigfrid Blasco-Ibáñez proclama la República Espanyola des de l’Ajuntament de València
A València, Sigfrid Blasco-Ibáñez, cap del Partido de Unión Republicana Autonomista PURA, proclama la República Espanyola des de l’Ajuntament de València
Bernal de Bonaval
Literatura
Poeta gallec.
En són conservades vuit cantigues d’amic, deu d’amor i una tençó Representa la més pura tradició lírica galaica, d’arrel popular
escola de Chicago
Arquitectura
Corrent arquitectònic nord-americà de la darreria del segle XIX.
En sentit estricte es refereix a les construccions comercials típiques de Chicago i de l’oest mitjà, bastides entre l’incendi de la ciutat 1871 i els primers anys del segle XX En fou el punt d’arrencada l’obra de Henri H Richardson, que a partir del 1872 aportà l’ús de la planta lliure i asimètrica per a residències i planificà des del punt de vista arquitectònic construccions reservades abans als enginyers despatxos, estacions, biblioteques Willian Le Baron Jenney hi aportà l’estructura metàllica revestida d’obra i el desenvolupament de les finestres, novetats originades per a combatre el…
ecgonina
Química
Aminoalcohol obtingut per hidròlisi de la cocaïna.
En la indústria farmacèutica, els alcaloides de la coca coca 3 són transformats en ecgonina, la qual, per metilació o benzoïlació, és transformada en cocaïna pura
món de la natura
Filosofia
En la filosofia kantiana —i en contraposició al món de la llibertat, o de la raó pràctica—, regió de l’ésser caracteritzada per determinacions espaciotemporals i per categories, com la de causalitat, i en la qual impera la necessitat.
Aquesta necessitat, objecte de les ciències fisicomatemàtiques i cognoscible per la raó pura, ha estat interpretada, amb posterioritat a Kant, en un sentit estadístic i no simplement determinístic
Farsa d’en Cornei
Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del s XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats).
L’obra 843 versos és, en conjunt, poc dinàmica La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular Ha estat publicada per Josep Romeu 1962
fenomenologia
Filosofia
Ciència, descripció o mètode que tracta dels fenòmens com a continguts de consciència.
Actualment hom anomena fenomenologia la doctrina d’E Husserl i de l’escola fenomenològica JH Lambert designà amb aquest nom la seva teoria de les aparences objectives 1763, la qual influí sobre el tractat dels fenòmens estètica transcendental que féu Kant en la seva Kritik der reinen Vernunft ‘Crítica de la raó pura’, 1781 Segons l’idealisme alemany i, més en concret, segons Hegel, en la seva Phänomenologie des Geistes ‘Fenomenologia de l’esperit’, 1807, la fenomenologia és presentació del procés dialèctic de manifestació de la consciència fins a constituir-se com a saber…
Feliu Azzati i Descalci
Història
Política
Polític.
Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914,…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
equació quadràtica
Matemàtiques
Equació de segon grau ax2 + bx + c = 0, o, en forma reduïda, x2 + px + q = 0.
Una equació quadràtica pura és la de la forma ax 2 + b = 0 En ax 2 + bx + c = 0, la fórmula de la solució és la quantitat b 2 - 4ac és anomenada discriminant