Resultats de la cerca

Influït pel seu germà  Josep Niebla  es dedicà al món de l’art a partir dels primers anys setanta del segle XX Fundà la Galeria 3 i 5 a Girona, on exposà obres de Joan Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger i Guinovart, i després obrí a Barcelona la Galeria Theo, dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo posteriorment ocupada per la Galeria Joan Gaspar i la Galeria Barcelona Establert a Sant Celoni des de mitjan anys noranta, el 2010 hi obrí la galeria GBN i des del 2015 dirigí i presentà La finestra d’Antonio Niebla , un espai radiofònic quinzenal dedicat a l’art President…

Llicenciada a la Universitat Autònoma de Barcelona, en 2000-04 formà part de l’equip de diversos programes de Barça TV Obtingué una gran popularitat a la ràdio, especialment a l’emissora RAC1  amb els programes  Minoria absoluta , La segona hora  i Via lliure , i, des del 2010, a Catalunya Ràdio  com a presentadora del magazín de tarda La tribu de Catalunya Ràdio , que el 2013 rebé el premi al millor programa radiofònic de Ràdio Associació de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb programes de televisió a Televisió de Catalunya   Sexes en guerra , Passat particular , etc i a …

Estudià piano amb J Castillo a Guatemala A Santiago de Xile realitzà estudis d’humanitats 1930-33 i posteriorment anà a Brusselles, on estudià piano, harmonia, contrapunt, anàlisi musical i musicologia 1933-36 De tornada a Mèxic, el 1937, hi estudià direcció d’orquestra amb S Revueltas Fou professor de teoria musical al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic 1942-65 i a l’Escola d’Arts de Villahermosa 1965-68 En el seu treball destaca l’ús de la música folklòrica del seu país A més, fou un dels primers compositors mexicans dedicats a la música electrònica i la música concreta Escriví música…

Llicenciat en ciències de la informació, dirigí i presentà diversos programes de ràdio i televisió combinant habitualment el periodisme esportiu i l’humor en clau de paròdia Entre els programes radiofònics destacà Força Barça , emès per la Cadena Rato durant els anys vuitanta i on es retransmetien partits del Futbol Club Barcelona Parallelament presentà, a Televisió Espanyola de Catalunya, Força Barça , programa en to humorístic on es parodiaven esportistes i dirigents del món de l’esport Presentà també el programa Al Ataque a Antena 3 1992 i Força Barça i Ja hi som 1994-98 a Televisió de…

Començà a compondre sardanes el 1962, algunes de les quals foren guardonades Cal esmentar-ne Un racó de claustre , Amor entre runes , Dedicatòria , Vallarnau , Os de Balaguer , Maria Teresa , Scala Dei , La balada dels cingles , etc Fou també fundador i capdanser de la colla Lliris Blaus 1945-70, de la cobla Mediterrània, i director de la Juvenil de Bellpuig, a més de guionista i comentarista radiofònic També és autor d’altres obres per a dues cobles i percussió Suite 1969, Quatre moviments en forma de simfonia 1977, Un dia a la Noguera 1992, a més d’adaptacions per a cobla d’…

Estudià cant a Nova York i debutà el 1940 en un concert a Ràdio Columbia Durant la dècada dels anys quaranta treballà en el programa radiofònic "Eileen Farrell presents", abans de debutar el 1947 a l’escenari del Town Hall de Nova York Tres anys més tard interpretà una reeixida versió de concert de Wozzeck , d’A Berg, al Carnegie Hall i finalment debutà al Metropolitan el 1960, any en què entrà al cos estable de la companyia del teatre després d’haver-se presentat amb èxit a San Francisco com la Leonora d' Il Trovatore Ocasionalment també actuà a Europa, especialment a l’Òpera…

El seu pare, Oscar Feltsman, fou un compositor de cançons d’un cert renom i la seva mare li donà les primeres nocions de piano Estudià amb E Timakine i es presentà per primera vegada en públic el 1963 tocant la Rapsòdia de D Kabalevskij amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1967 guanyà el primer premi del Concurs Radiofònic Concertino de Praga i aquest mateix any ingressà al Conservatori de Música de Moscou per a estudiar amb I Fliere Guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano el 1971, a partir d’aquest moment començà a celebrar concerts arreu del món El seu desig…

Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora Les seves obres palesen…

Aquest mapa representa el nombre d’emissores de ràdio per Estat, no la seva potència, i el nombre de receptors per cada mil habitants Són indicadors de producció i consum d’aquest mitjà de comunicació La radiodifusió com a mitjà de comunicació de massa va sorgir a l’inici de la dècada del 1920, data a partir de la qual superà el paper inicial que tenia com a substituta del telègraf El fet de poder sentir la música i la paraula a través de les emissions radiofòniques va portar les grans fàbriques de material elèctric a plantejar-se’n la producció i comercialització d’aparells Les primitives…

Inicià els estudis de violí, però després de la Segona Guerra Mundial s’interessà pel cant Després d’haver guanyat diversos concursos, el 1948 realitzà el primer concert radiofònic Un any després debutà escènicament a Reggio de l’Emília, on encarnà el paper d’Amonasro de l' Aïda verdiana Aviat fou convidat a actuar als principals teatres i festivals d’òpera d’Itàlia -especialment a la Scala de Milà-, de la resta d’Europa -Viena, Ais de Provença, Glyndebourne- i d’Amèrica -Nova York, Buenos Aires, Chicago- Es destacà per la seva versatilitat i teatralitat, qualitats que li…