Resultats de la cerca

El seu pare, Robert Peinemann, amb qui feu les primeres lliçons de música, era violinista i membre d’una orquestra de Magúncia Continuà els seus estudis de violí amb Heinz Stanske a Heidelberg 1951-53 Es traslladà a Londres per ingressar a la Guildhall School of Music and Drama i, parallelament, es perfeccionà amb Max Rostal 1953-56 Fou la guanyadora del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic, amb només dinou anys Aquest fet li obrí les sales més importants d’Alemanya, en concerts dirigits per Herbert von Karajan, Joseph…

Estudià al Conservatori del Liceu amb el seu pare, del qual esdevingué més tard ajudant Feu el primer concert públic als catorze anys i fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Formà part de l’Agrupació de Música de Cambra Ibèrica i protagonitzà diversos recitals i retransmissions radiofòniques De la seva brillant carrera internacional, que compartí sovint amb el seu pare interpretant, sobretot, obres del repertori guitarrístic hispànic, cal esmentar l’estrena de La vida breve , de Falla, a Londres en un concert de la BBC 1948, ciutat on també…

Després d’un exili a Mont-real un cop acabada la Segona Guerra Mundial tornà a Anglaterra i ingressà al Lady Margaret Hall de la Universitat d’Oxford per graduar-se en filologia anglesa La seva trajectòria ha estat molt vinculada al teatre Royal Court de Londres, del qual fou autora resident i on ha estrenat moltes de les seves peces Entre les seves obres destaquen Light Shining in Buckinghamshire 1976, Top Girls 1982, Serious Money 1987, guanyadora dels premis London Evening Standard a la millor comèdia de l’any i Laurence Olivier/BBC a la millor obra, Far Away 2000 o A number 2002 Així…

Començà els seus estudis de violí a cinc anys i fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A catorze anys fou guardonat amb el Premi Internacional de Violí N Paganini de Gènova, al Concurs Long-Thibaud de violí i piano de París i al Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya de Munic Debutà al London Festival Hall el 1961 sota la direcció de Lorin Maazel i s’establí a Londres El 1971 tocà per primera vegada als Estats Units, amb l’Orquestra Simfònica de Chicago, sota la direcció de G Solti És considerat un gran intèrpret de l’…

S’inicià a Solidaridad Obrera i, convertit al catalanisme, fundà, amb Ventura Gassol i d’altres, la revista Dansa, Pàtria i Art  1923, on emprava al pseudònim de Frèbua Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de Palestra Collaborà assíduament amb Ràdio Associació de Catalunya i fou redactor dels diaris  L’Instant , Diario de Barcelonal i La Humanitat , i de la revista  Claris El 1937 fou director general dels serveis informatius de les emissores radiofòniques de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe Lluità al front i s’exilià…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella Filla i esposa de marí, feu nombrosos viatges amb el seu marit La seva obra lírica és recollida en els llibres Do sulco 1957, O tempo e a memoria 1972, Estación sao mar 1980, premi de la Crítica, Tempo de Ría 1992, Poesía reunida 1 957-2001  2004 i Elexías a Lola 2016 Conreà també el teatre, com Á outra banda do Iberr 1965, premi Castelao i Un hotel de primeira sobre o rio 1968 La seva novella Adiós, Maria 1971, testimoniatge de l’emigració gallega vista a través dels ulls d’una nena, guanyà el premi Galicia del 1970…

Format a la High School of Music and Art de Nova York i posteriorment a les universitats de Columbia i Princeton, en 1956-58 s’installà a Roma per estudiar amb G Petrassi i parallelament assistí als Cursos de Darmstadt, on fou alumne de K Stockhausen Exercí la crítica musical en el New York Times  1958-62 i el New York Herald Tribune  1963-66, i també treballà en diferents emissores radiofòniques i televisives nord-americanes i estrangeres, com ara la BBC Londres, CBC Mont-real, RAI Roma, RTF París i National Public Radio Nova York i Washington, per a les quals compongué música…

S’establiren inicialment a Barcelona, com a estudi de gravació publicitària i de falques radiofòniques Ben aviat s’encarregaren d’abastir el material pertinent al grup Exín, del sector de les joguines, que promocionava els petits projectors Cine Exín Amb la contractació de Jordi Sangenís de director tècnic i Arseni Corsellas de director artístic es llançaren al doblatge, que iniciaren amb Valentino Valentino , 1977, Ken Russell, i comptaren, a més, amb directors com Glòria Roig A començament de la dècada del 1980, Josep Maria Padrós i J Sangenís compraren la totalitat de les…

Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco  el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de la…

Aquest mapa representa el nombre d’emissores de ràdio per Estat, no la seva potència, i el nombre de receptors per cada mil habitants Són indicadors de producció i consum d’aquest mitjà de comunicació La radiodifusió com a mitjà de comunicació de massa va sorgir a l’inici de la dècada del 1920, data a partir de la qual superà el paper inicial que tenia com a substituta del telègraf El fet de poder sentir la música i la paraula a través de les emissions radiofòniques va portar les grans fàbriques de material elèctric a plantejar-se’n la producció i comercialització d’aparells Les…