Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
Casademunt
Vista de Casademunt (El Brull)
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia del municipi del Brull (Osona).
És formada per un bell edifici quadrat construït per picapedrers francesos entorn del 1540 i embellit al segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, quan era propietat de la família Ponç Aquest mas serví de sanatori antituberculós aproximadament entre els anys 1920 i 1950, per la qual cosa s’hi construí a prop una gran església de reminiscències goticomodernistes i altres edificacions, per tal d’adaptar-lo a la funció de sanatori
almodí
Història
Establiment medieval per a dipòsit i compravenda de blat i altres cereals (alfòndec).
Als Països catalans, el més ben conservat és l’almodí de València Edificat al segle XIV, seguint la distribució general de les basíliques romanes, fou reconstruït parcialment al segle XVI Conserva pintures populars de diverses èpoques i rajoles de València, entre les quals és notable un altar del 1769 Les línies són austeres i l’exterior és pobre de decoració Des del 1906 conté les collaboracions del Museu Paleontològic El 1969 fou declarat monument històric artístic
Ermenegild Miralles i Anglès

Ermenegild Miralles i Anglès en un retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC, a Barcelona
(CC0)
Disseny i arts gràfiques
Enquadernador i litògraf.
Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial
Vicenç Mayol i Torres
Arquitectura
Arquitecte i empresari d’obres.
Emigrà, en companyia de la seva dona, a Amèrica, i fixà la seva residència a Montevideo Construí, juntament amb l’arquitecte català Antoni Fongibell, l’església de Sant Agustí i la plaça de toros del barri La Unión, d’aquesta ciutat Fou autor de nombroses construccions i propietari d’una important empresa d’obres Dins del seu treball, cal subratllar la seva intervenció en el Cabildo de Montevideo, on, el 1868, arranjà artísticament un nou pis amb rajoles de marbre fetes en el seu taller
Òrsola, Solà i Companyia. Mosaics hidràulics
Si els Cucurny crearen la primera empresa de productes refractaris, i la més important, Òrsola, Solà i Companyia establí la que més volum tingué en la construcció de mosaics, bé hidràulics, és a dir, aquells que s’endurien amb l’aigua, bé de ciment comprimit, aplicats especialment a paviments urbans Paper comercial, 1913 Òrsola, Solà i Companyia serà l’empresa més important de construcció de mosaics, aplicats a paviments urbans J Òrsola i I Solà crearen aquesta societat el 1876 a Barcelona La seva primera adreça serà la del carrer de les Corts Catalanes, núm 187, al xamfrà de la ronda de Sant…
concursos tradicionals
Esport general
Concursos populars celebrats normalment en zones rurals durant les festivitats locals.
Se’n diferencien dos grups els concursos amb animals i els d’habilitats del treball Els concursos amb animals fan referència a l’ús d’animals domèstics en proves de força, habilitat i obediència Un dels més tradicionals és el de gossos d’atura, en què un gos ha de seguir les ordres del pastor per dirigir un ramat d’ovelles a diferents llocs preestablerts Se celebra a les localitats de Torroella de Montgrí, Castellar de n’Hug, Ribes de Freser, Prades, Catllar, Rialp, Bellver de Cerdanya, Osseja i Castellterçol Un altre tipus de concursos són els d’arrossegament de pes i tir amb cavalls i…
Vicenç Ros i Batllevell
Industrial, polític i promotor cultural.
Fou batlle de Martorell en dues ocasions, i des d’aquest càrrec es preocupà especialment per l’estabilització de la hisenda municipal i la realització de millores urbanes El 1945 cedí la seva collecció de rajoles i peces de forma antigues catalanes per a fundar el Museu Municipal que avui porta el seu nom L’any 1972, l’ajuntament aconseguí d’ampliar el museu amb l’adquisició de la collecció de ceràmica del pintor Joaquim Mir És un dels museus més importants dels Països Catalans en la seva especialitat
Francesc Santacana i Campmany

Francesc Santacana i Campmany
© Fototeca.cat
Pintura
Fill de l’hisendat Jaume Santacana, batlle i president de la junta de defensa durant l’ocupació de Martorell pels francesos el 1810.
Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada
Henriette Roget
Música
Compositora i organista francesa, més coneguda pel nom de casada Henriette Puig-Roget.
Residí uns quants anys a Andorra, on es casà Estudià al conservatori de París i el 1933 fou segon premi de Roma Actuà com a organista als concerts de l’Oratoire i estrenà diverses obres seves als concerts Straram i Siohan de París Muntanyes del Rosselló poema simfònic, 1933, Concerto da camera 1934, Rhytmes 1937, etc Residí novament a Andorra, on compongué una Simfonia andorrana La seva producció comprèn també un concert per a violoncel i orquestra, la suite Rajoles i un Concert sicilià per a piano i orquestra Fou professora del conservatori de París
Santa Maria de la Codonyera
Art romànic
El lloc de la Codonyera és documentat des del segle XII Era inicialment una part del gran terme d’Alcanyís Des del 1624 assolí una certa autonomia, que fou total a partir del 1776, quan rebé el títol de vila i un terme propi El seu temple parroquial, dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, és documentat ja en la dècima papal del 1280 L’edifici actual és barroc, de tres naus, amb una portada lateral bellament treballada, protegida per un pòrtic El campanar, de gust mudèjar, té el pis superior bastit amb rajoles d’obra vista