Resultats de la cerca

Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim  de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la Flama només…

El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre

Específicament, delicte concret contra la propietat, diferenciat del furt, i consistent a emparar-se, en perjudici d’altri, de diners o qualsevol altra cosa moble rebuda en dipòsit, comissió, administració o per un altre títol que obligui a lliurar-la o bé a tornar-la també constitueix aquest delicte negar haver rebut la cosa, perquè hom entén que aquesta negativa amaga la voluntat de fer-la seva La reforma del Codi Penal del 1983 ha equiparat a l’apropiació el fet d’emparar-se o apropiar-se d’un bé trobat amb ànim de lucre, deslligant del furt aquesta figura de delicte

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni

Estudià periodisme i, al costat de la seva obra narrativa, continua exercint de periodista i collaboradora habitual de diferents mitjans de comunicació mexicans Es donà a conèixer com a novellista a Arráncame la vida 1985, que fou molt ben rebuda per la crítica i el públic La seva obra novellística continuà a Mujeres de ojos grandes 1995, Mal de amores 1997 i Ninguna eternidad como la mía 1999 Ha publicat dos llibres d’assaig, Puerto libre 1993 i El mundo iluminado 1998 Hom ha dit que la seva obra recull la progressiva presa de consciència del feminisme mexicà

Entrà a la marina hispànica 1775 i participà en els setges de Gibraltar 1779 i de Menorca 1781 A la Guerra Gran 1793-95, després de prendre part en les operacions de Toló 1793, intentà de protegir els ports de Portvendres, Cotlliure 1794 i Roses 1794-95 Després de dirigir l’esquadra de l’Atlàntic durant la guerra contra la Gran Bretanya 1796-1802, fou ambaixador a París 1804-05 posteriorment comandà els vaixells hispànics de l’esquadra conjunta hispanofrancesa de Villeneuve, derrotada pels britànics a Trafalgar 1805 Morí a conseqüència de la greu ferida en un braç rebuda durant…

Fou president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes Com a diputat provincial de Barcelona presentà 1909 un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l’aprovació final de la institució Expressà el seu pensament, radicalment catalanista, a Lo Catalanista 1887-95 de Sabadell, L’Arc de Sant Martí , Renaixement , Ofrena , Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols i La República de les Lletres de València Era pare del crític literari…

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc

El 1638 era organista a la catedral de Dublín A partir del 1641 fou cantant i organista a la capella de Saint George, a Windsor El 1664 fou nomenat Informator choristarum al Magdalen College d’Oxford, càrrec que exercí durant més de vint anys El 1669 obtingué el grau de doctor en música per la Universitat d’Oxford La música instrumental de Rogers fou molt ben rebuda per la reialesa, malgrat que es considera una forma una mica degradada de les fantasies angleses més primerenques La seva música sacra, d’estil homofònic i caràcter sobri, comprèn principalment anthems i services , un…

Segons informació rebuda per part dels masovers del mas Ginebret, a l’esplanada estesa a la cara nord de l’església de Santa Maria de Pinós, foren localitzades casualment, en ocasió d’uns treballs de neteja, un conjunt de tombes antropomorfes, que tornaren a colgar immediatament, sense que abans se’n pogués fer cap estudi A desgrat d’això, cal deixar-ne constància, per tal com el coneixement de la seva localització pot possibilitar una prospecció arqueològica posterior Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…