Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
relleu
Mineralogia i petrografia
Fenomen consistent a destacar un mineral del medi en què és submergit per poder-lo observar millor (generalment mitjançant bàlsam del Canadà).
Hom el fa servir per a determinar l’índex de refracció del mineral considerat mètode de les línies de Becke
halo
Meteorologia
Cercle lluminós irisat que apareix, a vegades, envoltant el Sol o la Lluna.
És causat per la refracció de la llum en els cristalls de glaç dels cirrus, i normalment té una dimensió angular de 22°
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…
Carl Pulfrich
Física
Físic i òptic alemany.
Inventà diversos aparells òptics i fotogràfics, com el refractòmetre que duu el seu nom, destinat a mesurar índexs de refracció, i l’estereocomparador i, juntament amb Zeiss, el fotòmetre
Snel
Astronomia
Matemàtiques
Nom amb el qual és conegut l’astrònom i matemàtic holandès Willebrord Snel van Royen.
Introduí el mètode de triangulació per a mesurar arcs de meridià 1615 i descobrí per primera vegada la llei de la refracció de la llum 1620 en passar d’un medi a un altre
parheli
Astronomia
Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.
Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó
Astigmatisme
Patologia humana
Definició L’ astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració de la curvatura de la còrnia —el disc transparent que ocupa la part anterior del globus ocular— que impedeix que tots els raigs lumínics siguin enfocats correctament en un mateix pla de la retina i ocasiona una visió distorsionada de les imatges Causes i tipus En condicions normals, la còrnia és semisfèrica, és a dir que la curvatura de tots els seus meridians és gairebé la mateixa Això li permet de desviar els raigs lumínics de manera que es concentren en un mateix pla En l’astigmatisme, la…
efecte Voigt
Física
Birefringència que presenten les substàncies anisòtropes sotmeses a un camp magnètic B en ésser observades en la direcció perpendicular a les línies de B.
Els càlculs teòrics proven que l’efecte és de segon ordre en B , d’acord amb l’observació experimental de la petitesa de l’efecte Aquest efecte, anomenat també de doble refracció magnètica, fou observat l’any 1898 per WVoigt
uniaxial
Mineralogia i petrografia
Dit dels cristalls que tenen un sol eix òptic.
Els materials anisòtrops, amb més d’un índex de refracció, presenten una direcció en la qual el material és isòtrop Els cristalls uniaxials pertanyen als sistemes tetragonal, hexagonal o romboèdric La superfície òptica indicadora dels cristalls uniaxials és un ellipsoide de revolució
Karl Manne Siegbahn
Física
Físic suec.
Fou professor a Lund i a Uppsala Estudià les característiques físiques dels raigs Röntgen, especialment la refracció i l’espectre La seva obra més important, sobre l’espectrografia d’aquests raigs, li valgué el premi Nobel de física de l’any 1924