Resultats de la cerca
Es mostren 1599 resultats
Alfons d’Aragó i de Gurrea
Història
Comte de Ribagorça (Alfons VII: 1512-33) per renúncia del seu pare Joan d’Aragó.
El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix A la mort de Ferran II 1516, anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó retornà amb el rei a la Península En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies
abandonament
Dret
Renúncia que poden exercir els particulars als drets que la llei els atorga, quan no estigui compromès l’interès públic ni es perjudiquin els drets de tercers aliens al renunciant.
La renúncia ha de fer-se de manera clara i inequívoca, sense cap tipus de condicionant També pot referir-se a la renúncia a la propietat de béns, que implica la pèrdua de la seva possessió
condonació
Dret civil
Acord entre creditor i deutor segons el qual el primer, espontàniament i amb ànim de liberalitat, renuncia als seus drets a favor del segon.
Aquesta renúncia pot ésser total o parcial Pot ésser feta amb intervenció judicial o extrajudicialment
abandó
Esport
Renúncia a prosseguir una competició.
En la boxa l’abandó és manifestat pel boxador alçant el braç, o bé pel seu preparador llançant la tovallola al ring quan considera que aquell es troba en inferioritat de condicions davant l’adversari
dimissió
Dret administratiu
Renúncia d’un càrrec polític o de confiança.
Per a produir efectes ha d’ésser acceptada pel superior que el nomenà
desistiment
Dret penal
Renúncia a la continuació de l’acció delictiva.
Quan és voluntària eximeix de responsabilitat criminal, bé que aquesta responsabilitat subsisteix respecte als fets punibles acomplerts abans del desistiment del delicte
renunciatari | renunciatària
Que habitualment renuncia a la defensa dels propis drets.
definició de llegítima
Dret balear
Varietat dels pactes de non succedendo, vigent a Mallorca, Eivissa i Formentera (articles 50, 80 i 65 de la vigent Compilació), que consisteix en la renúncia definitiva que poden fer els fills o les filles emancipats a la llegítima del pare i de la mare o d’un d’ells, en compensació al dot o a la donació que aquests poden fer en vida als fills.
La renúncia es fa en relació amb la futura herència del pare o mare donants, i comprèn també tots els altres drets que pugui tenir el fill renunciant a la successió dels seus pares, però sembla que pot restar limitada a la futura llegítima i el seu complement Es refereixen a la definició un privilegi de Jaume I del 1274 i un altre de Sanç de Mallorca del 1319 És un element que fa més flexible la llegítima mallorquina, que és molt rígida, puix que no es pot pagar mai en diners i el legitimari no renunciant ha d’intervenir sempre a la partició de l’herència, per tal com la…
sacrifici
Sacrificis d’animals a Dakshinkali, al Nepal, en honor a la deessa Kali
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…