Resultats de la cerca

Antoni de Bofarull i de Brocà edita Los trobadors nous, recull de poesies romàntiques de la Renaixença

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868,…

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…

Antoni de Bofarull i de Brocà, historiador i impulsor de la Renaixença, publica una edició bilingüe de la Crònica de Ramon Muntaner

4 d’octubre S’inicia la publicació de “La Palma”, setmanari literari mallorquí vinculat al romanticisme i al moviment de la Renaixença

Amb ell comença veritablement la renaixença gascona del s XIX La seva obra cabdal, situada entre XNavarròt i el Romanticisme francès, és Devís gascons 1885

L’historiador i literat Antoni de Bofarull i de Brocà publica la novella històrica L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, la primera de la Renaixença

Exponent de la Renaixença, la seva poesia és de temàtica religiosa i patriòtica, i ha estat recollida a Trinidad Aldrich Su obra y su mundo 1969

Desenvolupament enciclopèdic L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer Enrique de España en fou el primer president El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull recollir, restaurar i preservar les…

Vida i obra Fou advocat i un dels fundadors deLa Jove Catalunya 1868 S’incorporà successivament al Centre Català 1882, al grup de La Renaixença i a la Lliga de Catalunya Collaborà a La Renaixença , dirigí, amb Romaní i Puigdengolas, “La España Regional”, i contribuí al Memorial de greuges 1885 El 1896 fou elegit diputat per Girona com a candidat independent i, el 1901, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista Expulsat del partit el 1905, escriví La crisi del catalanisme 1906 Dirigí amb Elias i de Molins la “Revista Histórica Latina” 1874-77 És…