Resultats de la cerca

Fou aïllat el 1951 per Gausegf i Brazhnikon de cultius del bacteri Actinomyces subtropicus Químicament es tracta d’un pèptid cíclic amb ferro a la molècula S'ha demostrat especialment actiu i eficaç contra els estafilococs resistents a altres antibiòtics

El monohidrat es presenta en forma d’agulles que es fonen a 198-201°C Té acció bactericida, i el seu espectre d’activitat és ampli, però cal reservar-ne l’ús per a infeccions produïdes per gèrmens gramnegatius resistents a altres antibiòtics

És anomenada també dolerita Les diabases contenen també amfíbols, olivina i òxids de ferro i són pobres en sílice Són denses 2,8 a 3,3, resistents i s’empren per a empedrar carrers Es presenta en capes de gran extensió i en filons

Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques

Segons l’origen, pot ésser de dos tipus monadnock de resistència , pel fet d’ésser constituït per roques dures resistents a l’erosió, i monadnock de posició , a causa de la seva posició allargada respecte a les valls principals, situades en les línies de partició d’aigües

El santuari és esmentat ja el 1280 els anys 1320-27 fou reedificat Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada Durant la guerra de Successió, en els anomenats fets de la Gleva del febrer del 1714, José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar, hi feu assassinar 120 resistents civils austriacistes que, atrinxerats al santuari, intentaven aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que els comandaments de les forces francocastellanes pactaren la rendició amb els…

La seva coloració és molt variada blanc, negre, castany clar o fosc Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir per als trineus, pel fet que són animals molt forts i resistents al cansament i a les baixes temperatures i també molt bons guardians de ramats

Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula…

Els dos tipus més importants contenen menys del 30% i més del 80% de clorur de vinilidè, respectivament Els primers són amorfs i flexibles Els segons són cristallins, amb fibres de gran tenacitat i resistència S'utilitzen per la fabricació de teixits molt resistents i també per engranatges, anells de coixinets, pellícules per embolicar aliments, etc

És eficaç davant la majoria d’enterobacteris, incloent-hi els resistents a l’ampicillina per produir betalactamases cromosòmiques de classe I També actua davant Haemophilus influenzae i Neisseria gonorrhoeae no productors de betalactamases La seva importància rau en la seva activitat davant Pseudomona aeruginosa En ésser hidrolitzada per les betalactamases plasmídiques és útil associar-la amb l’àcid clavulànic