Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
Abstraction-Création
Art
Associació per a la propagació de l’art, fundada a París el 1931 per Georges Vantongerloo i Auguste Herbin, els quals, a partir del 1932, crearen una publicació amb aquest mateix nom, centrada en l’estudi i la recerca de la ‘‘no-figuració’’ i n’editaren cinc números.
Fins a l’any 1937 organitzaren cinc exposicions que provocaren una reacció de signe oposat, és a dir, el retorn a la pintura tradicional Abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial i també a causa de la persecució nazi, una bona part dels artistes expositors emigraren a Amèrica i es convertiren en els impulsors del moviment abstracte els que restaren a Europa foren els promotors d’aquest tipus d’art, típicament de postguerra Entre els artistes participants, cal destacar Joseph Albers, Max Bill, Lucio Fontana, Wladislaw Strzeminski, Carl Buchheister, Michel Seuphor i Albert Gleizes
servita
Cristianisme
Membre de l’orde dels servents de Maria (Ordo servorum Beatae Mariae Virginis), fundat el 1233, segons la regla de sant Agustí, per set mercaders de Florència (canonitzats el 1888), reconegut pel papa el 1263 i aprovat el 1304.
La finalitat de l’orde és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió S'havia establert a Barcelona a la fi del s XIII, i a València, abans del 1340 Al final del s XV existia ja la província espanyola El 1835 foren suprimits els vuit convents masculins que aleshores hi havia a Espanya, i restaren només els de monges, un d’ells a Barcelona L’orde masculí fou restaurat el 1857
Carles III de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1381-86) i d’Hongria (1385-86).
Fill de Lluís d’Anjou Durazzo, comte de Gravina les seves aspiracions al tron de Nàpols restaren frustrades quan Joana I adoptà Lluís I, duc d’Anjou Amb la protecció de Lluís I d’Hongria i del papa Urbà VI, envaí Nàpols i derrotà i empresonà Joana I 1381, morta un any després Una ambaixada d’Hongria li oferí la corona, la qual havia heretat Maria sota la regència d’Elisabet de Bòsnia coronat rei 1385, fou assassinat a instigació de la regent És conegut amb el nom de Carles de Durazzo
Francesc Riambau
Lingüística i sociolingüística
Escripturista i poliglot.
Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites
Julius Bittner
Música
Compositor i escriptor austríac.
Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren…
Pedro Jerónimo Sánchez de Lizarazu
Filosofia
Cristianisme
Teòleg lul·lista aragonès.
Doctor en teologia i en ambdós drets Residí a Roma i fou canonge degà de la catedral de Tarassona És autor dels comentaris teològics Speculum veritatis 1598, d’uns comentaris i interpretacions de l’art breu de Ramon Llull, Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscendas 1613, que precedí d’una biografia, en llatí, de Llull, d’una Defensa de la doctrina de Llull publicada vers el 1613 com a procurador de la causa lulliana a Roma i d’uns comentaris a l' Ars Magna de Llull, que restaren inèdits
joc
Esport general
Jocs
Competició física.
Els jocs públics d’habilitat física foren molt populars a l’antiga Grècia hom els celebrava en honor d’algun déu, i comprenien curses, llançaments de discs, de javelina, etc Els més cèlebres foren els d’Olímpia Jocs Olímpics, els de Delfos i els de Nemea Els romans els feren a l’amfiteatre o al circ curses de carros, combats de gladiadors i eren, de fet, actes complementaris de festes i commemoracions jocs apollinis, jocs capitolins, etc Amb el cristianisme restaren arraconats, i no fou fins al s XVIII que tornaren a aparèixer i donaren origen al que hom ha anomenat esport
illes Carolines
Arxipèlag
Conjunt d’illes i atols de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, d’origen coral·lí i volcànic, que formen petits grups.
Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
art letó
Art
Art desenvolupat a Letònia.
L’arquitectura, de fusta entre els segles IX i XII, rebé la influència de l’escandinava i l’alemanya en ésser emprada la pedra des del segle XIII Les altres arts, decorades amb motius geomètrics de colors vivíssims, restaren més aferrades a la tradició Sota el domini rus, l’arquitectura sofrí la influència dels artistes europeus anats a Rússia, que fins i tot treballaren a Letònia, com BRastrelli i GQuarenghi Al segle XIX hi hagué un intent de pintura nacionalista, amb KGoun 1830-77, IFedders 1838-1909 i ABaumanis 1866-1904 A l’època soviètica, l’art participà del realisme…
Joana de Prades i de Cabrera
Història
Quarta comtessa de Prades i baronessa d’Entença.
Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera Heretà el títol per mort del seu avi el comte Joan de Prades En morir el seu pare, la mare i llurs tres filles restaren sota la protecció del rei Martí , que es casà amb una d’elles, Margarida 1409 Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit