Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Velázquez, Autoretrat (1623)
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintor sevillà.
Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National Gallery, Jesús amb…
Lluís Vermell i Busquets
Escultura
Pintura
Pintor, miniaturista i escultor, dit el Pelegrí.
Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu…
Lisip
Escultura
Escultor grec.
Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’…
Retratisme i pintura burgesa
Paralellament a tota la creativitat característica de l’època del Modernisme i al costat de les seves formes més o menys sinuoses, tant en la figura i en l’ornamentació com en el paisatge, hi ha sempre un altra llarga línia, molt més tradicional i realista És la del retratisme, el gran oblidat de les històries de l’art català, a pesar que es pot afirmar que va ser conreat per la pràctica totalitat dels artistes d’aquell temps, des de les figures cabdals del Modernisme i el postmodernisme fins a les tan abundoses de la restant nòmina dels artistes de l’època, dedicats quasi sempre al retrat…
Josep Albiol i López
Pintura
Pintor, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Participà, com a paisatgista, en exposicions 1896-98 Pintà, també, alguns retrats
François Desportes
Pintura
Pintor francès, el primer que utilitzà l’animal com a tema principal: dins la natura morta de gust flamenc, en una primera etapa, i en una segona, dins el paisatge, on és un precedent de l’escola de Barbizon.
Fou pintor de Lluís XIV, de les seves caceres i dels seus gossos, dels quals féu autèntics retrats
Godfrey Kneller
Pintura
Pintor d’origen alemany que, després de formar-se a Holanda amb F.Bol, s’establí a Londres (1674), on fou el retratista de moda de la cort i l’aristocràcia.
Féu els retrats de Jaume II, Jordi I, el duc de Marlborough, I Newton, C Wren, J Locke, etc
Pompeo Batoni

Un viatger a Itàlia , pintura de Pomepo Batoni
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Dotà els seus retrats d’una gràcia mesuradament rococó Conreà també la pintura religiosa i allegòrica dins un estil neoclàssic
Felip Abàs i Aranda
Pintura
Pintor, alumne de l’Academia de San Luis, a Saragossa, i deixeble de Francisco Goya, a Madrid.
Pintor municipal de Madrid, morí pocs dies després d’ésser nomenat Entre les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures
Thomas Gainsborough
Mrs Lownds Stone , del pintor Thomas Gainsborough
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor anglès, fortament influït per l’escola de retrat creada per A. Van Dyck.
Paisatgista per vocació, fou retratista com a única sortida pictòrica en la societat en la qual visqué Però adaptà el retrat al paisatge, que deixà d’ésser un simple fons i esdevingué una part important dins la pintura, en total compenetració amb el personatge retratat De les etapes de la seva producció —la de Bath 1759-74 i la de Londres 1774-88—, la segona presenta una pinzellada més solta, que és premonitora de l’impressionisme La seva obra comprèn vuit-cents retrats, més de dos-cents paisatges i unes vint fancy pictures , obres fetes per a ell, on el seu art s’expressa amb…