Resultats de la cerca

Encapçalat per Joaquim Maurín, s’uní a la formació dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris Bilbao, 24 de desembre de 1922, que s’adheriren a la Internacional Sindicalista Roja i hi delegaren Andreu Nin Els seus objectius eren la formació del front únic proletari, la llibertat de tendències dins la CNT i la lluita ideològica contra l’anarquisme dins aquesta El 1924 s’integrà al PCE Federació Comunista Catalanobalear

Fou pedagog, vinculat a les escoles municipals de Barcelona D’idees liberals, arran dels fets revolucionaris del 1843 es decantà cap al moderantisme polític Publicà articles crítics i poemes als diaris barcelonins El Constitucional 1842, “El Artesano” 1843, “El Papagayo” 1843, La Verdad 1844, “El Liceo” 1847 i “La Corona de Aragón” 1854 Relacionat amb l’Institut Industrial de Catalunya, defensà els interessos dels obrers 1848-50

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

Exclaustrat del convent franciscà de Szászvár, d’on havia estat superior, viatjà per Europa amb el comte Potocki A París tractà Priestley i Condorcet, i s’adherí a les idees democràtiques de Rousseau Membre de la lògia dels illuminats, publicà pamflets revolucionaris i, fent-li costat el govern jacobí francès, organitzà una conjuració per enderrocar l’absolutisme a Hongria Detingut a Viena 1794, fou decapitat amb sis companys més

Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807

Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas EUA, on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic El 1918 fundà el collegi claretià a Washington Fou redactor de la revista The Claretian i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles

Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà

Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20

Sota el comandament del coronel Francesc Martí d’Ardenya, a partir del desembre del 1791, davant els esdeveniments revolucionaris de França i després del fracàs de la lleva de quintes a Catalunya Anomenats així pel color de la indumentària, els fusellers vermells reberen instrucció durant el 1792 i prengueren part a la campanya del general Ricardos al Rosselló 1793, comandats pel coronel futur capità general Joan Miquel de Vives Coneguts amb el nom de rouges , foren temuts per l’exèrcit republicà francès

Petit terratinent, entrà a l’administració local i s’uní als revolucionaris, però combaté Pascual Orozco S'oposà a Victoriano Huerta en 1913-14 i féu costat al president Venustiano Carranza Quan es produí la ruptura amb els agraristes es destacà com a estrateg El 1920 guanyà les eleccions presidencials i rellançà el procés revolucionari, però limità la reforma agrària i respectà els interessos nord-americans El 1928 fou reelegit president de la república, i al cap d’una setmana morí assassinat