Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Front de Joventut Catalana
Moviment de caràcter revolucionari i anticolonialista sorgit el 1969 al Rosselló com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.
Fou substituït pel Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació
Miquel Mayol i Raynal
Política
Polític.
Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’…
S’inicia la publicació de les "Oeuvres complètes" de Francesc Aragó
S’inicia la publicació de les Oeuvres complètes del científic i polític rossellonès Francesc Aragó
Bonaventura Quès tradueix al català l’òpera Josep reconegut per sos germans, de Pietro Metastasio
El rector rossellonès Bonaventura Quès tradueix al català l’òpera Josep reconegut per sos germans, del llibretista italià Pietro Metastasio
A Perpinyà, publicat el primer número de “Sant Joan i Barres”
Surt a Perpinyà el primer número de la revista “Sant Joan i Barres”, publicada pel Grup Rossellonès d’Estudis Catalans
Josep Sebastià Pons
Historiografia catalana
Historiador de la literatura, crític, poeta i prosista rossellonès.
Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…
diasistema
Lingüística i sociolingüística
Descripció conjunta dels trets lingüístics comuns i discrepants de dues o més varietats dialectals.
Així, per exemple, per a representar el sistema vocàlic accentuat del rossellonès 1 i el de la resta del català continental 2, hom tindria el sistema següent El diasistema és aplicat especialment en la descripció de dialectes de frontera
Lluís de Bonnefoy
Diplomàtica i altres branques
Historiografia
Historiador i epigrafista.
Continuà la publicació del periòdic rossellonès Le Publicateur , i és autor d’estudis arqueològics i, sobretot, de l’important treball L’epigraphie roussillonnaise 1856-66 Fou l’ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà
Pere Pagès
Història
Polític.
Fou administrador 1917 i inspector 1922 de les colònies franceses resident superior a la Indoxina 1931, governador de la Cotxinxina 1934-38 i prefecte d’Alger 1940-42 De nou al Rosselló, fou president honorari de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans
Pere Rameil
Història
Política
Polític.
Advocat Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any Fou sotssecretari d’estat de belles arts 1926 i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l’École des Arts Décoratifs Publicà poemes i alguns sainets