Resultats de la cerca

Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols

Correspon a una fase avançada de l’edat de pedra de l’Àfrica meridional, amb indústries lítiques de fulles que van prenent caràcter microlític Durant les fases més modernes l’àrea s’estengué, i fou utilitzada la ceràmica Continuà, sembla, fins a l’arribada del ferro Té relació amb gravats rupestres de la mateixa àrea

Dins el seu terme municipal es troba un conjunt de cinc balmes amb pintures prehistòriques pintures rupestres d’Alpera d’estil “llevantí”, situades en un dels contraforts de la serra de Chinchilla Les pintures més importants són la Cueva de la Vieja i la Cueva del Queso Hi ha figures humanes homes i dones, amb vestits de cèrvids i de braus

Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament amb una altra…

Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944

Les autoritats de Lekeitio Biscaia anuncien la descoberta de gravats rupestres d’una gran rellevància arqueològica Els gravats es troben a uns 50 m de profunditat a la cova d’Armintxe, dins del terme municipal, i tenen uns 14500 anys d’antiguitat Es tracta de figures d’animals bisons, cavalls, cabres i lleons en l’estil realista del magdalenià, com les d’Altamira Cantàbria o Las Caus Occitània La descoberta, però, va tenir lloc al maig

El seu accés fou colgat fa uns 10 000 anys com a conseqüència de l’elevació del nivell de la mar arran de la fi de la glaciació de Würm És important per les seves pintures rupestres magdalenianes, que es distribueixen en dos grups el primer, d’uns 27 000 anys d’antiguitat, inclou únicament mans pintades en negatiu, mentre que el segon, segurament d’uns 18 500 anys, es compon de diferents figures d’animals

Director del Museu Arqueològic Camil Visedo d’Alcoi 1958 Ha realitzat nombroses prospeccions i excavacions a l’Alcoià i a les comarques veïnes, de primer amb Camil Visedo, després sol, i finalment en collaboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Ha publicat diversos estudis com ara El poblado ibérico de El Puig 1952, El ídolo oculado de la cueva Bolumini, Alfafara 1957, Las pinturas rupestres de la Sarga 1974, molts dels quals en collaboració amb ABeltran

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després…

La revista Nature publica un estudi sobre unes pintures rupestres descobertes el 2017 per un equip d’arqueòlegs a la cova Leang Bulu'Sipong 4, a les illes Cèlebes Indonèsia, que representen figures humanes caçant animals L’anàlisi, basada en la degradació radioactiva de l'urani, data les figures entre uns 35000 i uns 44000 anys d’antiguitat, cosa que les converteix en les representacions més antigues, i superen de molt les de l’art rupestre europeu del Paleolític superior 14000-21000 anys, fins ara les més antigues conegudes