Resultats de la cerca

Entrà a deu anys al conservatori de Brusselles, on estudià composició amb Gevaert S'imposà ràpidament com a pianista abans de fer-se conèixer com a compositor amb Klokke Roeland Fou director del conservatori de Brusselles 1909 És autor de dos drames sagrats Godelieve , 1897 Katharina , 1909, de cantates, misses, peces corals i música de cambra Publicà alguns llibres sobre el cant gregorià i la reforma litúrgica de Pius X

Situació Una vista de la sepultura L Prat Sepultura buidada en una roca actualment caiguda, situada al costat de la penya on possiblement hi havia l’antiga església de Sant Pere de Vallferosa Aquesta penya, coberta d’arbres i de bardisses, rep el nom de Cementiri Vell Quan, venint de Clavells i de la carretera que va de Torà a Solsona, siguem a tocar de la torre de Vallferosa i de l’església moderna, cal anar cap a l’esquerra Poc més enllà d’un cobert per al bestiar, hi ha un petit pujol, a la dreta del qual s’ha conservat aquesta tomba Al cim de l’elevació i, fins i tot, al costat de la…

Eclesiàstic del bisbat d’Urgell, fou rector de Tiurana, Hostafrancs i Albes, canonge magistral de Tarragona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell i de l’arxidiòcesi tarragonina Publicà un voluminós sermonari intitulat Dominiques o plàtiques morals sobre los sagrats evangelis de cada una de les dominiques de l’any Manresa s d, dedicatòria del 1823, escrit en un català directe i eficaç, basat en la seva experiència homilètica fou reimprès a Tarragona 1834

Els patriarques de les esglésies catòlica, ortodoxa i grega i el custodi de Terra Santa ordenen que avui i demà siguin tancats els llocs sagrats d’aquestes religions a Israel i Cisjordània com a protesta per l’acte de collocació de la primera pedra d’una mesquita situada davant la basílica de l’Anunciació de Natzaret El Govern israelià va concedir el permís per a construir la mesquita al Moviment Islàmic d’Israel

Segons el Ṛig Veda casta, els bramans provenien de la cara de Brahmā, i per tant eren considerats éssers sagrats que arribaren a fer de la religió un monopoli propi bramanisme Llurs privilegis eren archā veneració de la gent, dāna donacions, especialment dakṣhiṇā estipendi, ajeyatā afranquiment d’opressió i avadhyatā immunitat de la pena capital Actualment hi ha més de 1 800 subdivisions d’aquesta casta, disperses per tota la geografia de l’Índia

Directament es refereix als sagraments indirectament, a d’altres actes, com és ara la pregària o l’ús de llocs sagrats A diferència del que passa generalment respecte a aquest segon sentit, pel que fa als sagraments no hi ha un criteri unitari, sobretot respecte a la participació comuna en l’eucaristia intercomunió l’Església Catòlica posa com a condicions la necessitat urgent i una fe conforme a la seva pròpia sobre aquests sagraments

Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc

Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc

Indústries tèxtils cotó i llana Fou capital del Japó del 710 al 784, període esplendorós en el camp de les arts, conegut amb el nom de Nara no jidai període Nara Centre antiquíssim d’arquitectura i d’escultura, cal destacar-ne els temples de Hōryūji i de Hokkiji segle VII i els edificis sagrats de Kofukuji, conjunt que permet de seguir l’evolució plàstica del segle IX al XIII amb una pagoda de cinc pisos, del 1411

El material dels ídols és molt divers pedra les columnes d’Hermes, fusta de certs arbres sagrats les oliveres de Grècia, bronze o metalls Sovint els ídols són fets, o recoberts, amb or i argent i vestits a la manera humana Hom reconeix el caràcter diví i sobrenatural dels ídols a través de la grandària desusada, el color desacostumat, el caràcter teriomòrfic, l’accentuació dels atributs sexuals, la multiplicitat dels sentits, el caràcter horripilant i corprenedor dels rostres, la vellesa i l’origen sagrat de les imatges