Resultats de la cerca

El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…

Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats

Les principals substàncies colepoètiques fisiològiques són les sals biliars Les farmacològiques són les obtingudes de vegetals com la carxofa, la menta o el boldo, les d’origen animal com la bilis de bou o de xai, que contenen l’àcid còlic i les seves sals, o les que, obtingudes per síntesi, tenen una estructura totalment diferent Normalment, per al tractament terapèutic hom en combina diversos tipus

La substitució de l’hidrogen terminal de l’àcid estèaric per metalls C 1 7 H 3 5 COOM produeix les sals o sabons, i quan és substituït per grups alquil o aril dóna èsters C 1 7 H 3 5 COOR Les sals alcalines de l’àcid esteàric són solubles en aigua i són emprades com a detergents, agents humectants, emulsionants i catalitzadors de saponificació, interesterificació i polimerització

Els membres de la sèrie més ben coneguts són l’àcid ditiònic H 2 S 2 O 6 , que es forma per oxidació amb diòxid de manganès de l’àcid sulfurós, i l’àcid tetratiònic H 2 S 4 O 6 , format a l’estadi de sal per oxidació amb iode del tiosulfat sòdic Són, en general, àcids forts, que donen únicament sals neutres, dels quals hom coneix únicament les sals de metalls alcalins

Es pot produir directament bany d’aire, bany de sals —en el cas que el transmissor sigui una mescla de sals, generalment alcalines, en estat líquid—, etc o indirectament quan entre el transmissor i la substància a escalfar hi ha un altre recipient bany d’oli, bany maria si el mitjà transmissor és l’aigua, bany de sorra , etc El bany pot ésser també emprat per a mantenir a una determinada temperatura certes reaccions 8 bany de glaç, bany de neu carbònica

Entre ells hom distingeix l' àcid ortoantimònic H 3 SbO 4 , l' àcid piroantimònic H 4 Sb 2 O 7 i l' àcid metaantimònic HSbO 3 , que hom pot obtenir assecant a temperatures controlades els precipitats provinents de la hidròlisi de sals antimòniques Els àcids antimònics són pròpiament àcids i llur força és comparable a la de l’àcid acètic Llurs sals són els antimonats antimonat que, en solució aquosa, hom pot considerar derivats de l’àcid hexahidroxoantimònic HSbOH 6

Es tracta d’una evolució de les bateries d’ió liti que permet fer-ne de més petites, lleugeres i amb formes adaptables Es basa en una solució de sals de liti que permet l’intercanvi d’ions entre l’ànode, normalment de carboni, i el càtode, habitualment un òxid metàllic La diferència amb les bateries d’ió liti radica en què les sals de liti no estan dissoltes en un solvent orgànic sinó en un polímer sòlid o gelatinós

De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1 193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JCMarignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina WKlemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions