Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
Cristià Cortès i Lladó
Medicina
Metge.
El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es…
Margaret Chan

Margaret Chan
© OMS
Medicina
Metgessa xinesa.
Estudià a la Universitat de Western Ontario Canadà, on es doctorà en medicina l’any 1977 Posteriorment amplià estudis a la Universitat Nacional de Singapur 1985, a la Harvard Business School de Boston 1991, a la Universitat Tsinghua 1996 i a l’escola d’administració nacional de Pequín 2000 Des dels inicis, la seva trajectòria professional s’orientà vers la gestió i la planificació de la sanitat de 1987 a 2003 ocupà càrrecs al departament de sanitat del govern de Hong Kong del qual el 1994 fou nomenada directora general, en els quals destacaren les seves dots d’…
Ramon Capdevila i Massana
Història
Militar
Medicina
Metge militar.
El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825
Antoni Comas i Torregrossa
Medicina
Metge i filatelista.
Fou director de l’hospital de Vilafranca i president de la junta de sanitat Entusiasta de la filatèlia, escriví l’únic manual en català del segle XIX, Estudi sobre’ls sellos de correu, datos pera col-leccionarlos, manual del col-leccionador 1893
Joan Drument i Millet
Metge.
Actuà eficaçment durant l’epidèmia de còlera del 1821 Fou secretari de la junta suprema de sanitat, catedràtic de medicina a Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts Publicà una Memoria sobre el cólera morbo 1834 i Patología médica 1850
Macià forma un govern presidit per Carles Pi i Sunyer
Macià forma un govern, presidit per Carles Pi i Sunyer, amb motiu de l’oposició del grup de “L’Opinió” a l’enfortiment dels poders del president de la Generalitat Josep Dencàs i Puigdollers, dirigent de les JER-EC, és nomenat conseller de Sanitat
Andreu Torrens i Pastor
Veterinària
Veterinari.
Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnia de l’Institut Provincial de Biologia Animal de Balears 1949, 1962 Membre de diverses societats, publicà nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles
Josep Jové i Surroca
Història
Política
Polític, de formació autodidàctica.
Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona 1931 i conseller de foment i sanitat de la Generalitat de Catalunya 1931
Francesc Bergós i Ribalta
Medicina
Metge.
Cursà estudis de mediciana a la Universitat de Barcelona Més tard exercí com a professor d’anatomia a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i també a l’Escola Oficial de Practicants de Barcelona Durant la guerra civil dirigír a Sarinyena I'àrea sanitària del que després seria el II Cos de l’Exèrcit Després d’intervenir directament en el conflicte, fou nomenat general de Defensa Civil El 1939 s’exilià a França, on fou cap de sanitat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló S'embarcà cap a Amèrica i, després d’haver estat a l’Argentina Mendoza, Bolívia i Xile, s’…
Guillem López i Casasnovas
Economia
Economista.
Llicenciat en ciències econòmiques 1978 i en dret 1979 per la Universitat de Barcelona , es doctorà en economia a la Universitat de York Gran Bretanya l’any 1984 Fins a l’any 1991 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent a la Universitat de Barcelona, d’on el 1987 fou nomenat professor titular Posteriorment, passà a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és catedràtic des del 1992 i de la qual en el període 1994-97 fou vicerector i degà de la Facultat d’Economia i Relacions Internacionals Ha estat professor titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i visiting scholar a l’…