Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872 i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, cursà els estudis de magisteri i obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 Exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 i Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El Magisterio Segoviano La seva obra historiogràfica és molt breu…

El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l’evangelització de l’illa d’Ilocos i fou comissari de la inquisició Deixà un Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País

Es formà amb Gerónimo de Espinar i Bartolomé de Olaso com a escolà de cant a la catedral de Segòvia 1542-49 Posteriorment es traslladà a Salamanca, on estigué al servei del noble Mateo Arévalo Sedeño, el seu benefactor, gràcies al qual fou el primer compositor europeu que s’establí a Mèxic El 1554 entrà com a cantor a la catedral de la capital mexicana i el 1556, després d’ordenar-se de sacerdot, fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa en llatí i en llengua vernacla i desenvolupà una important tasca d’organització de la capella musical

Ala, fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2010 procedent del Caja Segovia Fútbol Sala Amb el Barça guanyà tres Lligues 2011, 2012, 2013, tres Copes d’Espanya 2011, 2012, 2013, quatre Copes del Rei 2011-14, dues Copes d’Europa 2012, 2014 i la Copa Catalunya 2010, 2013 Amb la selecció estatal guanyà dos Campionats d’Europa 2010, 2012 i fou dues vegades subcampió del món 2008, 2012

Es coneix poca cosa sobre el seu origen, formació i càrrecs que ocupà Cap al final del segle XVI sembla que estigué actiu a Mèxic Tan sols es conserva una composició d’aquest mestre, l’arranjament a quatre veus de la segona estrofa de l’himne Ave maris stella , Monstra te esse matrem , copiada en un cantoral de la catedral de Puebla, a Mèxic

Vida El 1914 s’inicià en el negoci de la distribució a Madrid com a representant de la Central Cinematogràfica de Barcelona Es traslladà aquell mateix any a Barcelona per fer-se càrrec del material de Manuel Trejo de Cos, firma que tancà les oficines barcelonines el 1915 Tot seguit s’associà amb Joaquim Guàrdia, distribuïdor de la London Film i la Famous Players Film Company, i, fruit d’aquesta associació, nasqué la Compañía Cinematográfica Española Miguel y Guàrdia, S en C Aviat el soci abandonà la societat i M Miguel continuà el negoci El 1917 ja donà a conèixer films de marques diverses…

Muller d’Alfons el Magnànim, era la filla primogènita d’Enric III de Castella i de Caterina de Lancaster El 1406 fou concertat el seu matrimoni amb l’infant Alfons, fill de Ferran d’Antequera, que se celebrà a València el 1415 Les desavinences entre la reina i el seu marit i la seva manca de salut sembla que influïren en el poc interès del rei a tornar als seus regnes peninsulars, d’on estigué absent des del 1432 fins a la seva mort, el 1458 El govern d’aquests regnes recaigué, doncs, en la reina, com a lloctinent del seu marit, tant en el primer viatge a Itàlia 1420-23 com en el definitiu…

D’origen jueu, estudià a Salamanca i a París i viatjà per tot Europa Traduí i comentà les obres de Galè en llatí, i traduí al castellà la Matèria mèdica de Dioscòrides basant-se en la traducció italiana de Piero Andrea Mattioli, que enriquí amb comentaris, fruit en bona part d’observacions originals

Llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid, es donà a conèixer el 1998 com a finalista del premi Herralde per A bordo del naufragio Visqué tres anys al Japó i, en tornar a Espanya, a més de collaborar amb mitjans periodístics com El Mundo , Público o Qué Leer , publicà novelles de caràcter realista i rerefons social Trenes hacia Tokio 2006, El talento de los demás 2007, Tatami 2008, El estatus 2009 i Ejército enemigo 2011 Escollit el 2010 per la revista Granta com un dels millors vint-i-dos narradors joves de les lletres hispanoamericanes, és un dels escriptors que més…

Dominicà a San Pablo de Burgos 1524, estudià a Alcalá i a París Amb Francisco de Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme 1532-60 La seva obra De iustitia et de iure 1557 el fan un dels creadors del dret internacional Assistí com a teòleg a Trento 1545-47 i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V 1548 Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres 1547 i In libros sententiarum commentarii 1579