Resultats de la cerca

Arxiprest d’Àger i catedràtic de Sagrada Escriptura a Barcelona A la Biblioteca de Catalunya se’n conserven diversos manuscrits llatins de comentari aristotèlic i altres matèries Publicà un Sermó de la Immaculada Concepció 1619, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada Al Concili Provincial de la Tarraconense del 1637 presentà un Memorial en llatí on, per raons pastorals, defensa l’ús del català en la predicació fou editat i traduït per M Prats 1995

La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo 1903, estrenada el 1902 Especial fama tingueren els seus Romances baturros 1899 i 1906 i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial 1902, que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

El costum fou molt estès als monestirs, a les catedrals i fins i tot a les escoles i universitats de l’edat mitjana Ja és esmentat al segle X per Ekkehard IV de Sankt Gallen, i tingué, malgrat les prohibicions freqüents, una llarga supervivència Han estat conservats alguns fragments, entre els quals dos de catalans en vers, del sermó —escrit per una persona gran— que en alguns llocs el bisbetó feia durant la missa Al Principat és coneguda la festa del bisbetó que hom celebra a Montserrat el dia de sant Nicolau

Predicador, compongué una poesia liminar per a l’obra de Francesc d’Olesa   Menyspreu del món 1540, que aquest li havia sotmès a correcció, i publicà el poema Devota contemplació Mallorca, 1541 Signà les seves poesies amb el pseudònim Benet Hispano N’ha pervingut, a més, un sermó en llatí i català, la  Historia de Sancta Fide Catholica 1558, que explica els orígens de l’església de Santa Fe de Palma, amb notícies interessants sobre els jueus mallorquins, de la qual es conserven una versió llatina i una de castellana 1558

Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites

La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada , ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista

Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Autor del Sermó de la s conquista de la molt insigne ciutat de València 1666, que constitueix una notable mostra de prosa barroca, de poesies segurament totes en llatí, que no han estat localitzades, i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció Deixà manuscrits dos volums de Sermones de Quaresma y otros asuntos El 1671 la Universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb una oració fúnebre de Joan Baptista Ballester i algunes poesies en llatí i castellà