Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Institut del Teatre de Barcelona, i alternà el treball d’actor de doblatge als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona 1960 amb la pintura i la interpretació S’inicià en el cinema el 1967 amb curtmetratges de 8 mm Casi nada , J’aime , Immanències , Infidelitat , als quals seguiren Segundos fuera 1969, Guaraní 1970 i Amor 70 1970 Passà després als 16 mm i rodà els curts  Donde se oye el silencio 1972, Grotesque show 1972-73, El gran vacío 1974, La rage 1975, medalla d’or del Festival UNICA de Polònia, Un lugar bajo el sol…

Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa dirigida per E Polls Interpretà obres de M Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts , J M de Sagarra El cafè de la Marina o La Trinca Mort de gana show Treballà amb directors com Josep Montanyès, Joan German Schroeder o Ariel García Valdès El 1992 féu Timó d’Atenes i Lo desengany , i el 1997, El florido pensil Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman , conduïts per Rosa M Sardà Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s’esforçava a posar en relleu els…

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959,…

Adoptà el nom definitiu el 1978 Formen part del nucli del conjunt Robert Smith veu i guitarra, Simon Gallup baix i Porl Thompson guitarra Altres membres importants són o han estat, a la bateria, Jason Cooper, Lol Tolhurst i Boris Williams, i als teclats Roger O'Donnell i Perry Bamonte Precursors de l’anomenat rock sinistre, són especialment famosos per la seva imatge característica de reminiscències punk Cal destacar els enregistraments Three Imaginary Boys 1979, Seventeen Seconds 1980, Faith 1981, Pornography 1982, The Top 1984, The Head on the Door 1985, Kiss Me, Kiss Me, Kiss Me 1987,…

Considerat el compositor més significatiu en la història del musical nord-americà, les seves obres representen un pont entre l’opereta europea i l’emergent musical nord-americà La seva principal aportació fou un més gran realisme dels personatges i una integració més estreta entre les cançons i la peça literària L’obra més influent fou Show Boat 1927, amb text d’O Hammerstein, ja que, a partir de llavors, altres músics començaren a preocupar-se més per la creació d’un espectacle coherent musicalment i deixaren d’escriure cançons independents interpolades dins d’una trama, tal com…

Vinculada al Reus Deportiu, s’especialitzà en patinatge artístic Entre els anys 1999 i 2010, participà en campionats d’Europa i del Món en representació de la selecció espanyola Entre el 2004 i el 2010, aconseguí quatre medalles de plata i dues de bronze del Campionat de Catalunya, i tres de plata i una de bronze del Campionat d’Espanya El 2007 fou subcampiona d’Espanya i d’Europa en la categoria grups show amb la Fàbrica de Dummies del Reus Deportiu Representà la selecció catalana a la Copa Alemanya 2003, on aconseguí el tercer lloc Es retirà l’any 2010 i, el 2012, impulsà la…

Fou creada l’any 2004 amb el nom de Festa Sobre Rodes, incloent la Festa de la Bicicleta de Barcelona i recuperant l’estructura de la Festa dels Patins del Corte Inglés, que se celebrà entre el 1994 i el 2002 El principal organitzador és l’Ajuntament de Barcelona Consta d’una passejada popular en bicicleta o patins pels carrers de Barcelona i d’una fira de la bicicleta coneguda com Bike Show La fira aglutina durant dos dies les marques comercials del sector i s’encarrega d’organitzar activitats, competicions i exhibicions de ciclisme i patinatge L’edició del 2011 reuní 37000…

El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el…

Entrà a Els Setze Jutges el 1964 i publicà el primer single Els esnobs Amb Recital Guillermina Motta 1965, Gran Premi del Disc Català es professionalitzà Ha conreat tant una línia intimista, amb discs com Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre texts de JCarner, i Una bruixa com les altres 1981, amb cançons traduïdes de cantants franceses, com, també, a partir de Guillermina Show 1967, la cançó d’estil més frívol o irònic Remena nena 1970, Tango 1972, Vota Motta 1977, Les Guillermines del Rei Salomó 1981 i Lluny de Malibú 1987 El 1994, després d’un…

Al cinema es féu cèlebre pel seu personatge de nazi a Schindler's List 1993, de SSpielberg, pel qual fou nominat a l’Oscar al millor actor de repartiment Posteriorment intervingué a Quiz Show 1994, de RRedford Strange Days 1995, de KBigelow The English Patient 1996, d’AMinghella Oscar and Lucinda 1997, de GArmstrong The Avengers 1997, de JCechick Sunshine 1999, d’ISzabó Onegin 1999, de MFiennes The End of the Affair 1999, de NJordan Spider 2002, de DCronenberg Red Dragon 2003, de BRatner Maid in Manhattan 2002, de WWang The Chumbscrubber 2005, d’APosin Chromophobia 2005, de…