Resultats de la cerca

Estudià art a Nova York Anà a Itàlia i França, on entrà en contacte amb el moviment futurista, alhora que fou influït per l’expressionisme abstracte del grup Der blaue Reiter El 1913 exposà a l’Armory Show, i tres anys més tard formà part del grup dadà de Nova York El final de la seva producció s’orientà cap a construccions cubistes de caràcter purista plenes de decorativisme En són obres representatives Combat per la llum 1913, El pont de Brooklyn 1918 i Interpretació de Nova York 1920-22

Considerat el compositor més significatiu en la història del musical nord-americà, les seves obres representen un pont entre l’opereta europea i l’emergent musical nord-americà La seva principal aportació fou un més gran realisme dels personatges i una integració més estreta entre les cançons i la peça literària L’obra més influent fou Show Boat 1927, amb text d’O Hammerstein, ja que, a partir de llavors, altres músics començaren a preocupar-se més per la creació d’un espectacle coherent musicalment i deixaren d’escriure cançons independents interpolades dins d’una trama, tal com…

Vinculada al Reus Deportiu, s’especialitzà en patinatge artístic Entre els anys 1999 i 2010, participà en campionats d’Europa i del Món en representació de la selecció espanyola Entre el 2004 i el 2010, aconseguí quatre medalles de plata i dues de bronze del Campionat de Catalunya, i tres de plata i una de bronze del Campionat d’Espanya El 2007 fou subcampiona d’Espanya i d’Europa en la categoria grups show amb la Fàbrica de Dummies del Reus Deportiu Representà la selecció catalana a la Copa Alemanya 2003, on aconseguí el tercer lloc Es retirà l’any 2010 i, el 2012, impulsà la…

Fou creada l’any 2004 amb el nom de Festa Sobre Rodes, incloent la Festa de la Bicicleta de Barcelona i recuperant l’estructura de la Festa dels Patins del Corte Inglés, que se celebrà entre el 1994 i el 2002 El principal organitzador és l’Ajuntament de Barcelona Consta d’una passejada popular en bicicleta o patins pels carrers de Barcelona i d’una fira de la bicicleta coneguda com Bike Show La fira aglutina durant dos dies les marques comercials del sector i s’encarrega d’organitzar activitats, competicions i exhibicions de ciclisme i patinatge L’edició del 2011 reuní 37000…

Adoptà el nom definitiu el 1978 Formen part del nucli del conjunt Robert Smith veu i guitarra, Simon Gallup baix i Porl Thompson guitarra Altres membres importants són o han estat, a la bateria, Jason Cooper, Lol Tolhurst i Boris Williams, i als teclats Roger O'Donnell i Perry Bamonte Precursors de l’anomenat rock sinistre, són especialment famosos per la seva imatge característica de reminiscències punk Cal destacar els enregistraments Three Imaginary Boys 1979, Seventeen Seconds 1980, Faith 1981, Pornography 1982, The Top 1984, The Head on the Door 1985, Kiss Me, Kiss Me, Kiss Me 1987,…

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959,…

Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa dirigida per E Polls Interpretà obres de M Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts , J M de Sagarra El cafè de la Marina o La Trinca Mort de gana show Treballà amb directors com Josep Montanyès, Joan German Schroeder o Ariel García Valdès El 1992 féu Timó d’Atenes i Lo desengany , i el 1997, El florido pensil Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman , conduïts per Rosa M Sardà Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s’esforçava a posar en relleu els…

El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el país de las…

Cerca noves formes d’expressió artístiques relacionades amb la xarxa Reuneix artistes, cineastes i creadors digitals, a més de teòrics de rellevància mundial en relació amb la cultura d’internet Tingué la seu principal a Madrid i Sevilla i des del 2000 se celebra a Barcelona És organitzat simultàniament a set ciutats més Madrid, Granada, Pamplona, Sant Sebastià, Valladolid, Vigo i Vitòria, les quals coordinen diferents exposicions i videoconferències S'hi desenvolupen diversos esdeveniments Artfutura Show mostra dels millors treballs d’animació digital de l’últim any,…

Entrà a Els Setze Jutges el 1964 i publicà el primer single Els esnobs Amb Recital Guillermina Motta 1965, Gran Premi del Disc Català es professionalitzà Ha conreat tant una línia intimista, amb discs com Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre texts de JCarner, i Una bruixa com les altres 1981, amb cançons traduïdes de cantants franceses, com, també, a partir de Guillermina Show 1967, la cançó d’estil més frívol o irònic Remena nena 1970, Tango 1972, Vota Motta 1977, Les Guillermines del Rei Salomó 1981 i Lluny de Malibú 1987 El 1994, després d’un…