Resultats de la cerca

Guido Guinizzelli n'és considerat normalment el capdavanter, i els seus representants més brillants són Guido Cavalcanti i el mateix Dant en les seves obres líriques Altres poetes foren Cino da Pistoia, Lapo Gianni, Dino Frescobaldi, etc En tots ells són paleses les influències de la poesia cortesana provençal, del misticisme i la simplicitat franciscanes i de l’escola siciliana Quant a les característiques personals, cal destacar la delicadesa d’estil de Guinizzelli, del qual és un clar exemple el poema Al cor gentil ripara sempre amore , el llenguatge sensible i musical de Dant…

Fill natural de l’emperador Frederic II i lloctinent seu a Itàlia, el 1239 es casà amb Adelàsia de Torres i assumí el títol de rei de Torres i Gallura o de Sardenya Ocupà la Toscana, la Romanya i les Marques, i el 1241 empresonà a Melòria els bisbes del concili del Laterà, contrari a l’emperador Fou excomunicat pel papa Innocenci IV, el qual anullà també el seu matrimoni Dirigí els gibellins italians contra el papat Empresonat a Bolonya 1249, després hi visqué, i arribà a formar part de la cort Conreà la poesia en llengua italiana dins l’escola siciliana

Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com algunes misses i…

La seva obra palesa la preocupació per la societat siciliana i pel poder de la màfia, a través d’una mescla d’història i de ficció Reflectí aquesta temàtica en novelles Le parrocchie di Regalpetra , 1956 A ciascuno il suo , 1966 Todo Modo , 1974 La scomparsa di Majorana , 1975 Candido , 1977 1912+1 , 1986 Il Cavaliere e la morte , 1988 etc, narracions Gli zii de Sicilia , 1958, assaigs Pirandello e la Sicilia , 1961 Il caso Moro , 1978 A futura memoria , 1989, obres teatrals L’onorevole , 1965 i el diari Nero su nero 1979 En 1975-77 fou regidor a l’Ajuntament de Palerm com a…

El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres…

El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti

El 1537 fou nomenat bisbe de Girgenti i quatre anys després, el 1541, es trobava en el seguici de Carles V a Ratisbona El 1544 fou nomenat arquebisbe de Palerm, i en qualitat de tal participà en el concili de Trento en els dos períodes de 1545-47 i 1557-62 S'alineà amb el grup hispànic Prengué part en la discussió sobre la justificació, insistint en el valor de la gràcia considerada del tot preeminent respecte a les obres No fou seguit El 1553 fou creat cardenal amb el títol de Sant Calixt, i com a tal participà en els conclaves del 1555 Zelós defensor de la jurisdicció episcopal, no podia…

Fill de Felip de Saluzzo i de Sibilla de Peralta, prengué el nom de la mare per raons d’herència Ribagorçà per part de la mare, estava emparentat per banda del pare amb la casa de Savoia i amb les famílies reials siciliana i catalana era cosí germà dels reis Alfons II i Jaume II de Catalunya-Aragó i del rei Frederic II de Sicília, parentiu que reforçà amb el seu segon matrimoni amb la infanta siciliana Elisabet, filla de Frederic II i vídua del comte Ponç VI d’Empúries, després del 1322 sembla que la seva primera muller fou Sibilla de Cardona Com a hereu de la…

Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de…