Resultats de la cerca

Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis,   Modulació de l’espai,   Entorn del buit,   Iru zulo,   Pinta del vent, Homenatge,   Topos,   Lurra , etc Allí on aquestes obres…

Els projectes de regatge del Yaqui, realitzats a partir dels anys cinquanta, han convertit la ciutat en un important centre comercial, modernitzant el paisatge urbà És situada en les principals vies de comunicació de Mexicali i Nogales a Ciutat de Mèxic Té aeroport Centre d’ensenyament superior Instituto Tecnológico de Sonora, fundat el 1955

És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscilla entre els 400 i els 500 m, mentre que l’orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1 500 i els 2 000 m La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l’explotació de les mines de carbó La població és distribuïda en petits nuclis…

Nucli industrial indústries alimentàries i de construcció naval i centre turístic balnearis Port comercial i esportiu Situada prop de l’antiga Stabiae , destruïda per l’erupció del Vesuvi el 79 dC, es formà al voltant d’un castell erigit per Frederic II segle XIII i refet per la dinastia catalana El 1284 hi tingué lloc la batalla naval de Castellammare , en la qual l’estol català de Roger de Lloria derrotà el de Carles d’Anjou

Situada a la costa septentrional, a la desembocadura del riu Agusan, és centre comercial d’una àrea agrícola i port exportador de fusta Té aeroport

Situada en un gran oasi, té un clima sec Centre agrícola i comercial Hi ha deus sulforoses Hi passa el ferrocarril de la línia Bona-Touggourt Fundada pels romans segle II aC, que l’anomenaren Vescera , fou conquerida pels àrabs segle VII Sota els hammadites tingué una època de gran esplendor que declinà en caure la dinastia 1224 Dominada pels turcs del 1641 al 1844, aquest any els francesos, manats pel duc d’Aumele, se n’empararen l’assassinat pels àrabs de la guarnició francesa portà a la construcció del fort de Saint-Germain, on romangué una força francesa permanent fins a la…

És esmentada ja el 1133 Des del 1160 fins al s XIX els seus hereus cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354 tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic El mas fou reconstruït entre els s XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al s XVIII, en record d’una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080

La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68…

És situada, a 725 m, vora el llac artificial homònim Fundada el 1488 per una colònia albanesa, constitueix el principal centre italoalbanès de Sicília i en conserva les tradicions i costums i el ritu bizantí Des del 1937 és seu d’una eparquia o diòcesi de ritu bizantí catòlic

Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Feu també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855