Resultats de la cerca

És molt soluble en aigua i insoluble en alcohol, i té un gust picant Es fon a 32,5-34,5°C i perd aigua a partir d’aquesta temperatura Té una duresa d’1,5 i una densitat d’1,42 Hom el troba en dissolució al llac Natron Tanzània i en moltes aigües termals alcalines Troba aplicació com a detergent i, en la indústria tèxtil, com a blanquejant per al lli i el cotó

És emprat en medicina, com a antisifilític

El tonofosfan és emprat com a estimulant de l’hematopoesi i neoformació òssia

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal  o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és…

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit dels cristalls és prismàtic, acabat en piràmides També es presenta en grans irregulars Té duresa 6 i densitat 3,5-3,6 És de color verd fosc, verd marró o gairebé negre Hom la troba en les roques ígnies, riques en sodi, sobretot les que formen la família de les sienites nefelíniques, i també en els granits i pegmatites

Hom les obté per escalfament del metafosfat de sodi a 300°C És soluble en les solucions de sal de potassi

Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció del sodi, i són administrats…

L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez,…

Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous es tallen amb…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal La forma dels cristalls és una combinació de prismes i piràmides, però sovint es presenta en masses o grànuls Té una duresa 6 i una densitat 2,56-2,77 que augmenta amb el contingut de calci És de color generalment blanc o gris, però també pot ésser de color de rosa, groc o blau De fet, l’escapolita no és un sol mineral, sinó una sèrie que va dels exemplars rics en sodi varietat marialita als rics en calci varietat meionita Hom els troba típicament en les calcàries metamòrfiques