Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Torre de cal Morenet (Vilaplana)
Art romànic
Situació Fortificació situada al vessant de migdia de la serra de la Mussara, avui molt restaurada ECSA - J Bolòs Torre situada al vessant meridional de la serra de la Mussara, a l’est d’aquest llogaret És al costat d’una casa d’estiueig restaurada Des d’aquí hi ha una molt bona panoràmica sobre bona part del Camp de Tarragona Mapa 33-17445 Situació 31TCF365684 Seguint la carretera que va de Maspujols cap a les muntanyes de Prades, havent passat Vilaplana, molt poc abans del revolt que hi ha sota el repetidor de televisió, surt un camí tancat amb una cadena Cal seguir aquest camí que baixa…
Sant Pere i Sant Feliu o Santa Llúcia de Cuiner (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de migjorn L Prat Situació Aquesta església forma part del petit barri de Cuiner, el qual pertanyia a l’antiga quadra de Matadeporros Aquesta església té també l’advocació de santa Llúcia, que és l’únic dia de l’any que s’hi celebra culte Mapa 362M781 Situació 31TCG760283 Al punt quilomètric 10,500 de la carretera de Calaf a Pinós hi ha un camí senyalitzat, el qual porta directament a l’església i a la masia del mateix nom JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic castell de Matadeporros No tingué mai funcions parroquials, i…
Sant Esteve de Sords (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Església d’una petita parròquia rural amb la construcció romànica sobrealçada i presidida per un esvelt campanar F Tur El poblet de Sords és format essencialment per masies disseminades que depenen administrativament del municipi de Cornellà del Terri L’església de Sant Esteve és situada al costat esquerre del Terri, formant amb aquest, el comunidor, la rectoria i alguna casa més, un bell conjunt esglaonat sobre el riu Mapa L39-12296 Situació 31TDG856598 Hom hi accedeix des de la carretera local de Cornellà a Medinyà, en un camí sense asfaltar situat a mà esquerra, en direcció a…
Santa Maria de Vilert (Esponellà)
Art romànic
Situació Església romànica ampliada successivament per una segona nau amb el seu absis, capelles laterals formant una tercera nau i un campanar massís sobre aquesta nau de migdia F Tur L’església de Santa Maria centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal, a la dreta del Fluvià Mapa L39-11285 Situació 31TDG852693 Per accedir-hi des d’Esponellà, cap del municipi, cal seguir la carretera que en poc més de 2 km mena a Bàscara MLIR Història Aquesta església fou reconeguda com a possessió del monestir de Banyoles el 844, i posteriorment confirmada en els preceptes de…
Necròpoli dels Fossars (Callús)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli es localitza dalt un turonet, en terres de Callús i Súria puix que casualment la línia imaginària que divideix ambdós municipis veïns passa justament pel mig Long 1°46’25” — Lat 41°48’30” Una de les vuit cistes que constitueixen la necròpoli Totes tenen la mateixa forma i han estat orientades amb els peus vers llevant A Daura Un aspecte que ofereix la necròpoli, que consta de vuit sepultures F Junyent-A Mazcuñan S’hi arriba sortint de Callús en direcció a Súria C-1410 poc després d’haver passat l’agrupament de cases dit “El Cortès” punt quilomètric 10, trencant per…
Sant Llorenç de Vilardell (Sant Celoni)
Art romànic
L’església de Sant Llorenç centra el poble de Vilardell, de població dispersa, situat a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre El terme de Vilardell és documentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 23 de maig del 984 en la donació d’uns alous feta per un tal Livulo al monestir Al llarg dels segle X i XI apareix esmentat en diversos documents del cartulari sota les formes de Vilar Dezen, Vilarzello, Villardelo Totes aquestes formes expressen la idea de petit vilatge L’església de Vilardell és documentada per primera vegada l’any 1279 en les Rationes Decimarum…
Sant Martí de Dosquers (Maià de Montcal)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció L’església parroquial de Sant Martí de Dosquers, és al centre de l’antic municipi de Dosquers, el qual l’any 1969 fou agregat al de Maià de Montcal És un terme força petit, ocupat per un bosc d’alzines i roures, pasturatges i conreus de cereals i llegums, el qual es troba a la riba esquerra del Fluvià, a l’indret de la seva confluència amb el Ser, que hi aflueix per la dreta Mapa 257M781 Situació 31TDG798717 Per anar-hi cal agafar la carretera d’Olot a Figueres, que passa per Argelaguer…
Sant Julià del Montseny
Art romànic
Situació Façana de l’església, que conserva d’època romànica l’antic campanar ornat amb bandes i arcuacions llombardes M Anglada Església parroquial que centra el petit nucli del poble del Montseny, emplaçat sobre la carretera de Palautordera a Seva, a la cota 500 del vessant esquerre de la vall del Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG497235 El trencall que dona accés al poble i a l’església queda a la dreta de la carretera, entorn del quilòmetre 13 La clau s’ha de demanar a la rectoria MAB Història Sant Julià del Montseny és esmentat amb el seu titular, sant Julià, el 1079 la parròquia, d’…
certificat mèdic
Medicina
Document, redactat per un metge en un imprès oficial, destinat a constatar un fet d’ordre mèdic, com és ara l’estat de salut, les malalties sofertes, les vacunes administrades, el grau d’idoneïtat per a un treball determinat, l’absència de malalties infeccioses, etc.
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…