Situació
Fortificació situada al vessant de migdia de la serra de la Mussara, avui molt restaurada.
ECSA - J. Bolòs
Torre situada al vessant meridional de la serra de la Mussara, a l’est d’aquest llogaret. És al costat d’una casa d’estiueig restaurada. Des d’aquí hi ha una molt bona panoràmica sobre bona part del Camp de Tarragona.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF365684.
Seguint la carretera que va de Maspujols cap a les muntanyes de Prades, havent passat Vilaplana, molt poc abans del revolt que hi ha sota el repetidor de televisió, surt un camí tancat amb una cadena. Cal seguir aquest camí que baixa lleugerament i que havent fet, si fa no fa, 1 km porta fins a cal Morenet.
Torre
Torre de planta rectangular. Fa uns 6,65 m de llarg —d’est a oest— i té una amplada de 5,6 m. L’alçada actual és d’uns 6 m, dels quals només els 4 m inferiors són originals (tot i que segurament han sofert profunds canvis arran de la restauració feta fa pocs anys). El gruix de les parets suposem que ha de ser de poc més de 75 cm.
A la façana est, a peu pla, hi ha la porta. És acabada amb un arc de mig punt, format per sis dovelles de 45 cm de llarg. Al costat de la porta hi ha dues espitlleres. Al mateix nivell, a la façana nord, hi ha cinc espitlleres, separades entre elles uns 110 cm. A la façana de ponent hi veiem quatre espitlleres més. Per contra, no n’hi ha cap al mur meridional, construït sobre una roca, a sota de la qual s’ha adossat una construcció moderna.
Els murs són fets amb filades ben arrenglerades de pedres poc treballades i de mida mitjana (per exemple, 20 cm d’alt per 40 cm de llarg). Als caires de les parets, els carreus són més grossos i ben treballats.
Aquesta construcció segurament era una petita casa forta d’un senyor local. Es pot relacionar amb moltes altres construccions semblants, com ara la torre de la Guinovarda o la casa forta de la Campanera (Alt Camp), la torre del Joveró (Anoia), la torre de sa Masó de les Preses (Garrotxa), etc. Tot i que, a causa de les importants modificacions sofertes arran de la restauració, és difícil d’establir-ne una datació segura, en principi podem pensar que fou feta al segle XII o, més aviat, al segle XIII.
Bibliografia
- Buron, 1989, pàg. 71.