Situació
Aquesta necròpoli es localitza dalt un turonet, en terres de Callús i Súria puix que casualment la línia imaginària que divideix ambdós municipis veïns passa justament pel mig. Long. 1°46’25” — Lat. 41°48’30”.
Una de les vuit cistes que constitueixen la necròpoli. Totes tenen la mateixa forma i han estat orientades amb els peus vers llevant.
A. Daura
Un aspecte que ofereix la necròpoli, que consta de vuit sepultures.
F. Junyent-A. Mazcuñan
S’hi arriba sortint de Callús en direcció a Súria (C-1410); poc després d’haver passat l’agrupament de cases dit “El Cortès” (punt quilomètric 10), trencant per un camí, el mateix que mena a l’església romànica de Santa Maria de Cererols, que travessa la via del tren i porta en primer lloc a la masia de Cal Boadella. Seguint uns 100 m més amunt, cal desviar-se i creuar un camp de conreu abans de pujar dalt el pujolet.
Necròpoli
Planta i secció d’una de les sepultures, aquella que a la planta general figura amb el número 1.
A. Mazcuñan-F. Junyent; Josep Sanz i Díaz
Planta del conjunt de l’estació, la qual consta de vuit sepultures, orientades amb els peus vers llevant, a poca profunditat del nivell del sòl.
A. Mazcuñan-F. Junyent; Josep Sanz i Dolz
Ens trobem novament amb un punt que ja insinuava, gràcies a la seva denominació popular toponímica, la presència d’un jaciment arqueològic de caràcter funerari. En aquesta ocasió val a dir que la seva existència era ja coneguda els anys trenta per excursionistes estudiosos del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, però calgué esperar els membres de l’altra entitat excursionista manresana, el Centre Excursionista Montserrat, a fi que l’estudiessin mínimament l’any 1981.
Les sepultures exhumades, a causa de les moltes violacions sofertes com ja és tristament habitual en aquests casos, són en nombre de vuit i s’orienten amb els peus vers llevant. Els seus costats són formats generalment per una sola llosa, mentre que a la coberta cadascuna en presenta diverses. Totes elles són a poca profunditat respecte al nivell del sòl.
Una de les cistes, la que anomenem típica del conjunt, fa 1,95 m de llarg, 0,53 m d’ample a la capçalera i 0,40 m als peus, així com idèntica mida de profunditat. La seva neteja no proporcionà material arqueològic que permetés una datació més concreta i fiable, si bé hom ha parlat d’un aixovar de ceràmica, en una necròpoli de Callús. Es tracta d’aquesta? D’altra banda hom només recollí diverses restes humanes trossejades que foren dipositades al Museu Comarcal de Manresa a fi de fer-ne algun dia, si hom jutja interessant, el seu estudi antropològic.
Bibliografia
- J.M. Claret i Altres: Els Fossars, a “Butlletí del Centre Excursionista Montserrat”, núm. 4, Manresa 1981, pàgs. 6-9.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 80.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: Súria. Bages (Notes d’Arqueologia de Catalunya), a “Informació Arqueològica”, núm. 40 (volum VII), Barcelona 1983, pàg. 140-141.