Resultats de la cerca
Es mostren 587 resultats
Ferdinand Hodler
Pintura
Pintor suís.
Es féu simbolista vers el 1885 Durant els anys noranta assolí el seu estil monumental amb figures humanes arquitectòniques que es corresponen entre elles pel moviment i simbolitzen la humanitat Ultra El somni, La primavera, La nit, la seva obra mestra és El dia 1899-1900, Kunstmuseum, Berna
Oberó
Mitologia
Personatge llegendari, rei dels elfs i de les fades en la literatura cavalleresca.
Shakespeare el feu sortir en el Somni d’una nit d’estiu , i ChM Wieland el feu protagonista d’un poema homònim i en descriví les aventures heroiques per aconseguir l’amor de Titània De l’obra de Wieland, JR Planché extragué el llibret per a l’òpera Oberon , de CM von Weber, estrenada el 1826
Elisaveta Bagrjana
Literatura
Nom amb què és coneguda la poetessa búlgara Elisaveta Belčeva.
La seva primera poesia — Večnata i svjatata ‘L’etern i sant’, 1927, Sǔrce čoveško ‘Cor humà’, 1936— recrea un món ideal de bellesa fet de sentiment i somni Més tard esdevé una madura reflexió des de la perspectiva d’una llarga experiència vital Ot briag do briag ‘D’una riba a l’altra’, 1963, Kontrapunkti ‘Contrapunts’, 1972
Alain Grandbois
Literatura francesa
Poeta canadenc en llengua francesa.
Autor de biografies i contes, és el poeta de l’evasió, del somni i de la fugacitat Les obres Les îles de la nuit 1946, Rivages de l’homme 1948, l' Étoile pourpre 1957, Poèmes 1944-1957 1963 i Visages du monde 1971 contenen poemes sovint esotèrics però profundament simbolistes Ha influït una bona part dels poetes joves
Girodet-Trioson
Pintura
Nom amb què és conegut Anne-Louis Girodet de Roucy, pintor francès.
Fou deixeble de J L David, bé que la seva obra ja és preromàntica Pintà obres de tema mitològic i d’inspiració literària, com El somni d’Endimió 1792 Musée du Louvre, Les ombres dels guerrers francesos rebuts al palau d’Odín 1801 Musée National de Malmaison, Enterrament d’Atala 1808 Musée du Louvre i Escenes del Diluvi 1811 Musée du Louvre
Max Reinhardt

Max Reinhardt
Österreichisches Theatermuseum Wien
Teatre
Productor i director de teatre austríac.
Treballà al Deutsches Theater de Berlín, del qual fou director des del 1905 Arran del nazisme fugí d’Alemanya 1933 i es naturalitzà nord-americà 1940 S'especialitzà en el teatre experimental, amb uns muntatges monumentals Entre les seves creacions escèniques sobresurten les d’Èdip rei i El somni d’una nit d’estiu , que, a més, portà al cinema el 1935
Joan Piqué i Carbó
Escultura
Escultor.
Format a Llotja, fou deixeble de Venanci Vallmitjana Treballà a la nova catedral de Vitòria 1909 i a Burgos Participà, a Barcelona, en els treballs preparatoris de l’Exposició Internacional És autor del Somni de Bernat Metge Barcelona, Fundació Bernat Metge —d’un realisme fantasiós i detallístic—, dels monuments a Maria Cristina Sant Sebastià i Pedro Viteri Mondragón i de nombrosos retrats, que foren la seva especialitat
Vladimir Galaktionovič Korolenko
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
A Peterburg fou influït pel populisme visqué un llarg període 1874-85 de presons, exili i deportació a Sibèria Entre les seves novelles, impregnades, com els seus nombrosos articles, de preocupació social, destaquen Epizody iz žizni iskatelja ‘Episodis de la vida d’un buscador’, 1879, Son Makara ‘El somni de Makar’, 1883, que li donà la fama, i Slepoj muzykant ‘El músic cec’, 1886
Ambròs Teodosi Macrobi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i gramàtic llatí.
És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana
vanitas
Art
Nom donat a les natures mortes, amb figures o sense, que reflecteixen, mitjançant un simbolisme d’objectes, la dialèctica entre vida (diners, vestits, càrrecs, llibres) i mort (rellotge, calavera, etc).
Utilitzades com a propaganda de les idees contrareformistes de Trento, van adreçades als sentiments més que no pas a la raó Foren conreades primordialment pels pintors castellans i andalusos de la segona generació del s XVII Cal destacar, per la qualitat, els quadres de Valdés Leal per a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672 i el magnífic Somni del cavaller de Pereda 1655, Academia de San Fernando, Madrid