Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
nota vienesa
Música
En mode major, l’appoggiatura superior a distància de 2a M de la 3a de l’acord de subdominant (ex.1).
Exemple 1 - WA Mozart Sonatina vienesa núm 1 , Menuetto , compàs 42 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest gir, habitual en els processos cadencials vegeu exemple 7b de cadència , presenta la sonoritat característica de 4a aug, interval que es produeix entre la sensible i el IV grau en do M, si-fa De notable expressivitat, la nota vienesa pot tenir lloc sobre la subdominant tant en estat fonamental ex 1 com en inversió ex 2 En tots dos casos aquesta appoggiatura pot estar doblada per una 6a superior que representa l’ appoggiatura de 9a sobre l’8a de l’acord ex 3 Exemple 2 - L van…
aspiració
Fonètica i fonologia
Característica fonamental d’alguns fonemes, anomenats per això aspirats, que consisteix en un buf, sord o sonor, localitzat al vel del paladar, úvula, faringe o laringe.
En les llengües germàniques, l’oposició entre p, t, k, i b, d, g no es dirimeix en l’absència o la presència de sonoritat, com en les romàniques, sinó en la presència o l’absència del buf aspiratori p h , t h , K h /b, d, g
cròtals
Música
Instrument de percussió utilitzat en les antigues civilitzacions orientals per a marcar el ritme de les danses.
És format per un parell de valves de fusta, de vori o metàlliques, que l’executant empunya per l’extremitat inferior i que fa xocar entre elles En l’orquestra moderna pertany al grup del metall percudit i té forma de platerets molt petits, que donen una sonoritat molt clara
espigueta

Espigueta exterior
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
En l’orgue, part terminal del barret d’un tub tapat.
Consisteix en un tub cilíndric estret, proporcionat al diàmetre i a la llargària del tub que corona, la tapa del qual forada Pot estar soldat a l’exterior o a l’interior d’aquesta La seva funció és la d’aclarir la sonoritat tímbrica del joc Espigueta interior © Fototecacat/ Studi Ferrer
torçal
Música
Corda de fibres vegetals o animals formada per dos o més fils torçats en una mateixa direcció, cadascun dels quals s’ha filat amb torsió contrària.
Aquesta modalitat permet una major estabilitat en la tensió i n’augmenta la densitat, característiques que s’han aprofitat per a la fabricació de cordes de seda i fibres vegetals, per a encordar instruments o fixar-ne parts accessòries, a fi d’aconseguir una millor sonoritat i control d’afinació
cadireta
Música
Cos d’orgue instal·lat darrere l’esquena de l’organista, amb caixa pròpia i salmer independent.
És la part de l’orgue situada a l’extrem de la tribuna o de la balconada del cor Està estructuralment separada de l’instrument, però forma una entitat tímbrica pròpia dins el seu conjunt Les primeres notícies que se’n tenen són de la de l’orgue de Rouen Normandia, reparat el 1386 per Godefroy de Furnes A Catalunya, aparegué per primera vegada a Barcelona el 1459 orgue de Leonhard Martin i a València el 1460 Pere Pons, i, com a "orgue a la cadira", a Sant Mateu de Perpinyà el 1516 Mn Capdebós A la primeria, i a l’igual de l’orgue major, tota ella era un blockwerk , és a dir un orgue sense…
Lester Young
Música
Saxofonista de jazz nord-americà.
Obtingué els seus primers èxits en la petita orquestra de Kansas City Amb Count Basy enregistrà el seu primer disc 1936 i anà a Nova York, on esdevingué el saxofon tenor més influent i imposà una nova concepció de la sonoritat És considerat un dels grans precursors del jazz modern i el pare de la tendència cool
Manuel Reina y Montilla
Literatura
Poeta castellà.
La seva obra, amb preocupacions formals, coloristes i de sonoritat, palesa en algun moment influències diverses, des de Núñez de Arce fins a Musset, el qual traduí, i en certa manera s’acosta al Modernisme És autor d' Andantes y allegros 1877, La vida inquieta 1894, El jardín de los poetas 1899 i Robles de la selva sagrada 1906
camussat
Música
En l’orgue, joc de la família de les flautes, amb secció troncocònica o afuada, que també s’anomena flauta cònica.
Es fabrica en les tessitures de 16’ a 2', i també en les de quintes de 5 1/3’ a 1 1/3' Nasqué al segle XVI per contrast tímbric suau del més potent dels jocs dels flautats En l’orgue romàntic les seves mesures es variaren i se li aplicaren a la boca orelles o frens, cosa que modificà la seva sonoritat
rascador

Rascador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta de dues fustes de llargada i gruix indeterminats, amb solcs ben marcats en dues terceres parts d’una de llurs cares -la part restant, rebaixada, serveix d’agafador-, el so del qual es produeix en rascar l’una amb l’altra les parts solcades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Sovint, a la part externa o oposada a la dels solcs, hi ha clavats alguns parells de sonalles o xapes d’ampolla amb les quals s’obté una sonoritat metàllica per sacseig mentre la fusta és rascada De construcció domèstica, s’utilitza per a acompanyar cançons o balls en grups instrumentals de música popular o rondalla