Resultats de la cerca

És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona…

Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys del Cretaci inferior als Països Catalans Maber, original de l’autor El límit inferior d’aquest cicle ha estat establert a l’interior del Valanginià Tanmateix no a tot arreu, com veurem, és fàcil de situar-lo amb precisió, a causa, en gran part, del caràcter comprensiu del Neocomià i de la poca representació de les fàcies marines a les zones amb recobriments expansius ben desenvolupats El seu límit superior l’hem fixat a la discontinuïtat intraalbiana, en la irrupció dels gresos continentals de l’Albià superior, fet àmpliament estès a…

L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va…

Situació El poble de Sant Feliu d’Avall és situat al Riberal, una mica apartat de la riba dreta de la Tet És esglaonat, a uns 85 m d’altitud sobre el talús de dues terrasses Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 55,8” N - Long 2° 44’ 20,4” E Sant Feliu d’Avall és a 13 km a l’oest de Perpinyà, al peu de la carretera N-116 PP Història La història de la població de Sant Feliu d’Avall estigué íntimament lligada a la de Sant Feliu d’Amunt, de la qual ja s’ha tractat, de tal manera que és impossible parlar-ne separadament En aquest sentit, cal recordar, doncs, que a partir del segle XI els Castellnou…

Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…

Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat…

La superseqüència del Cretaci superior als Pirineus comprèn tres grans cicles amb significació tectònica ben diferent pel que fa a l’evolució d’aquest àmbit El primer, l’albocenomanià, és lligat a la creació d’un sistema de fosses entre les plaques ibèrica i europea al llarg de la falla nordpirinenca, acompanyada per la sedimentació de “flysch" El segon i el tercer, durant la resta del Cretaci superior, reflecteixen l’inici de la surrecció de la serralada entre dues conques perifèriques mòbils L’Albocenomanià als Pirineus El cicle albocenomanià és constituït per una sola seqüència…

Consideracions generals Elements principals d’un canyó submarí D Amblàs i M Canals Lluny de ser monòton, com hom creia fins fa unes dècades, el relleu submarí és tan o més accidentat que el terrestre Així, al fons del mar hi ha grans serralades i fondalades, i també muntanyes aïllades i valls de dimensions iguals o superiors a les principals valls de les terres emergides De valls submarines, com a terra, n’hi ha de diferents tipus, segons llur gènesi i característiques morfològiques A les latituds altes són comuns els solcs glacials, no només a terra sinó també a mar Davant de les grans…

Situació Vista aèria d’aquesta torre que corona un cim destacat de la serra de l’Albera ECSA - Jamin És edificada al punt culminant de la serra de la Maçana, de 793 m d’altitud Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 58,8” N - Long 3° 1’ 40,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera del mas Cristina, que s’agafa a mà dreta tot venint d’Argelers, sobre la N-114 La carretera no arriba fins a la torre i cal fer l’últim tram, de mitja hora de recorregut, a peu PP Història Dita antigament de la Lleva, la torre és esmentada sota el nom de Torre de Pera bona des del 1293 Segons un document del 1356…