Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Torre de Gavadà (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)
Art romànic
Situació Torre circular sobre el llogaret de Gavadà, del qual pren el nom ECSA - J Bolòs Torre circular situada en un vessant, damunt del llogaret de Gavadà S’hi domina la vall d’aquesta població Mapa 32-18471 Situació 31TCF137415 Seguint la carretera que va de Vandellòs cap a Móra d’Ebre, havent deixat a la dreta les cases de Fatxes i abans d’arribar al coll, surt una pista a l’esquerra un tros, al començament, correspon a l’antiga carretera que porta cap a la masia de Genessies i després, havent trencat a la dreta, a Gavadà Són uns 4 km Del trencall que hi ha abans d’aquest llogaret de…
El cicle cretaci inferior
Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys del Cretaci inferior als Països Catalans Maber, original de l’autor El límit inferior d’aquest cicle ha estat establert a l’interior del Valanginià Tanmateix no a tot arreu, com veurem, és fàcil de situar-lo amb precisió, a causa, en gran part, del caràcter comprensiu del Neocomià i de la poca representació de les fàcies marines a les zones amb recobriments expansius ben desenvolupats El seu límit superior l’hem fixat a la discontinuïtat intraalbiana, en la irrupció dels gresos continentals de l’Albià superior, fet àmpliament estès a…
desbarbar una lletra
Disseny i arts gràfiques
En la tipografia antiga, rebaixar amb una eina de tall la rebava o talús que embrutava el full de tiratge.
Recinte fortificat de Sant Feliu d’Avall
Art romànic
Situació El poble de Sant Feliu d’Avall és situat al Riberal, una mica apartat de la riba dreta de la Tet És esglaonat, a uns 85 m d’altitud sobre el talús de dues terrasses Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 55,8” N - Long 2° 44’ 20,4” E Sant Feliu d’Avall és a 13 km a l’oest de Perpinyà, al peu de la carretera N-116 PP Història La història de la població de Sant Feliu d’Avall estigué íntimament lligada a la de Sant Feliu d’Amunt, de la qual ja s’ha tractat, de tal manera que és impossible parlar-ne separadament En aquest sentit, cal recordar, doncs, que a partir del segle XI els Castellnou…
Els hexanquiformes: bocadolços
L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va…
Montclar
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), que forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots a la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció E-W, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt., al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.
Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat…
continent
Geografia
Cadascuna de les grans extensions compostes de roques siàliques emergides de l’oceà.
Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…
El cicle cretaci superior als Pirineus
La superseqüència del Cretaci superior als Pirineus comprèn tres grans cicles amb significació tectònica ben diferent pel que fa a l’evolució d’aquest àmbit El primer, l’albocenomanià, és lligat a la creació d’un sistema de fosses entre les plaques ibèrica i europea al llarg de la falla nordpirinenca, acompanyada per la sedimentació de “flysch" El segon i el tercer, durant la resta del Cretaci superior, reflecteixen l’inici de la surrecció de la serralada entre dues conques perifèriques mòbils L’Albocenomanià als Pirineus El cicle albocenomanià és constituït per una sola seqüència…
Els canyons submarins
Consideracions generals Elements principals d’un canyó submarí D Amblàs i M Canals Lluny de ser monòton, com hom creia fins fa unes dècades, el relleu submarí és tan o més accidentat que el terrestre Així, al fons del mar hi ha grans serralades i fondalades, i també muntanyes aïllades i valls de dimensions iguals o superiors a les principals valls de les terres emergides De valls submarines, com a terra, n’hi ha de diferents tipus, segons llur gènesi i característiques morfològiques A les latituds altes són comuns els solcs glacials, no només a terra sinó també a mar Davant de les grans…