Resultats de la cerca

Contrast entre la roureda i l’alzinar, a l’obaga de la carena culminant del Montnegre Ernest Costa Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina 16, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El tram de la Serralada Litoral Catalana situat entre el Besòs i la Tordera que separa el Maresme de les depressions del Vallès Oriental i de la Selva, comprèn una alineació de serres paralleles a la costa, poc elevades i de relleu força suau De sud-oest a nord-est hom pot distingir la serra de Marina, entre el Besòs i el coll de Can Bordoi la serra del Corredor 672 m, entre…

La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…

La intensificació de les explotacions agrícoles ha fet que el manteniment de les terres en règim de guaret sigui cada vegada més rar, amb la qual cosa imatges com aquesta han esdevingut poc freqüents Jaume Orta Els secans cerealistes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera 13, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Entre l’altiplà de la Segarra i l’àrea regada pel canal d’Urgell s’estén una plana cerealista, extrem biogeogràfic oriental de la depressió de l’Ebre Es tracta d’un espai de límits poc definits, format pels secans que han quedat fora de l’àrea d’influència del…

Situació i presentació El municipi d’Alfara de Carles, d’una extensió de 63,87 km 2 és situat a la part ponentina de la comarca, al massís dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant, des de les coves d’en Castells extrem més septentrional del terme, una carena muntanyosa, on hi ha els colls d’en Garcia, el tossal de la Cova del Bou 552 m, el de Penyaflor, el de Farrúbio 792 m i la tossa de la Reina 1113 m, fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels Ports de…

La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a Ascó, l’Ebre drena en amples…

Situació Les ruïnes del castell, conjuntament amb unes restes que hom atribueix a l’església de Santa Maria, són encinglerades dalt un turó de forma cònica que es dreça en una clotada solcada pel riu Calders i oberta a la banda meridional del poble, el qual s’aixeca per sobre del castell Long 1°59’40” — Lat 41°46’52” Un aspecte de les ruïnes del castell des del costat sud-oriental Hom hi pot veure, a primer terme, la muralla i al fons la torre, mig esfondrada, que presideix el conjunt de la construcció F Junyent-A Mazcuñan Vista del turó coronat per les restes del castell F Junyent-A Mazcuñan…

Vessant sud de l’Albera, dominat en gran part, a conseqüència dels repetits incendis, per brolles d’estepa negra Cistus monspeliensis Oriol Alamany La serra de l’Albera 112, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Muralla fosca entre l’Empordà i el Rosselló, la serra de l’Albera és l’extremitat oriental de la serralada pirinenca La muntanya domina la mar Mediterrània i s’hi precipita La costa és molt retallada i petites platges de còdols s’amaguen al fons de profundes cales l’aridesa del litoral, que recull uns 650 mm de precipitació anual, podria fer oblidar que…

Unitats estratigràfiques del Juràssic a la vora oriental d’Ibèria S’han indicat les formacions litostratigràfiques amb les seves relacions geomètriques i canvis laterals de fàcies, així com la divisió d’aquestes unitats en seqüències deposicionals Les unitats litostratigràfiques són les següents 1 formació d’Imón, 2 formació de Cortes de Tajuña, 3 formació de Cuevas Labradas, 4 formació de Cerro del Pez, 5 formació de Barahona, 6 formació de Turmiel, 7 membre de Casinos, 8 formació de Xelva, 9 part mitjana de la formació de Xelva, 10 formació de làtova, 11 formació de Sot de Xera, 12 formació…

Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…

El Baix Ebre i el Montsià Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Baix Ebre i el Montsia amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Les comarques del Baix Ebre i el Montsià constitueixen geogràficament una sola unitat fisiogràfica, si bé políticament i administrativa els seus 1693,44 km 2 es troben dividits en dues comarques, de 1035,96 km 2 i 657,48 km 2 respectivament Aquestes terres constitueixen el sector més meridional del Principat, i són articulades pel curs baix de l’Ebre, que al mateix temps hi fa de partió comarcal des de la Mediterrània fins al…