Resultats de la cerca

Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense

Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gallècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana

És esmentat explícitament per Consenci en una carta adreçada, el 419, a sant Agustí, segons la qual era un dels principals factors del priscillianisme a la província Tarraconense

El dos d’abril Servi Sulpici Galba, governador de la Tarraconense, s’uneix a la rebellió de Juli Víndex a la Gàllia Amb el suïcidi de Neró, Galba és nomenat emperador

Monjo de Montserrat, s’especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense és conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, iniciada a la fi dels anys vint

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…

S'estengué ràpidament per tot Europa i l’Amèrica llatina La primera casa a l’Estat espanyol fou el collegi d’Utrera 1881, i la segona les escoles professionals de Sarrià Barcelona, fundades el 1884 sota el patronatge de Dorotea de Chopitea i de Villota, per educar joves obrers La visita del fundador a Barcelona 1886 donà una gran empenta a la congregació, que s’estengué ràpidament per tot el país L’impulsor fou Felip Rinaldi, director de la casa de Sarrià 1889-92, que fins el 1901 en fundà dinou a la península Ibèrica El 1902 la província ibèrica fou dividida en quatre inspectories la …

Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou especialment actiu en…

En el que és el primer comunicat conjunt dels bisbes sobre la qüestió, la Conferència Episcopal Tarraconense expressa la repulsa unànime pels abusos i insten a la “tolerància zero” pels abusos sexuals que qualifiquen de “pecat horrible"

Canonge sagristà de la Seu el 1426 Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense