Resultats de la cerca

En l’estat actual de la tecnologia, la robòtica inclou el conjunt de disciplines, teòriques o tecnològiques, que permeten de concebre, realitzar i automatitzar estructures mecàniques poliarticulades destinades a la producció industrial, i és un element important de la fabricació amb ajuda d’ordinador La robòtica és fonamentalment pluridisciplinar i es basa en gran mesura en els progressos de la microelectrònica i de la microinformàtica, així com dels de les noves disciplines tals com la intelligència artificial, el reconeixement de formes, la generació automàtica de plans d’acció…

Deixeble de JBLemoyne Ingressà a l’Académie amb l’obra Miló de Crotona Louvre Protegit per Mme de Pompadour, fou director de la manufactura de Sèvres 1758-66, on féu models per a escultures en bescuit, com el Rellotge de les Tres Gràcies Louvre, Pigmalió i Galatea 1763, etc Cridat per Caterina II, romangué a Peterburg 1766-79, on realitzà l’estàtua eqüestre de Pere el Gran Collaborà a l’Enciclopèdia i escriví obres teòriques, com Reflexions sur la sculpture 1761 Artista rococó, la seva obra es mantingué sempre dins aquest estil

Integrat dins el corrent que preconitzà l' economia social de mercat , fou professor a Friburg i un dels fundadors de la revista “Ordo” En l’obra Kapitaltheoretische Untersuchungen ‘Investigacions teòriques sobre el capital’, 1934 elaborà una nova teoria de l’interès, i en Die Grundlagen der Nationalökonomie ‘Els fonaments de l’economia nacional’, 1940 enumerà vint-i-cinc tipus teòrics de mercat, en combinar-ne les situacions possibles, des de la del monopoli a la de lliure competència i intermèdies, tant per part de l’oferta com per part de la demanda

Estudià a Viena i a Ginebra, on des del 1892 fou professor del conservatori Ideà un mètode de gimnàstica rítmica ‘eurítmica’ per a infants, basat en la música Juntament amb el psicòleg Édouard Claparède, l’estengué per tot el món El 1910 fundà l’institut Jaques-Dalcroze a Hellerau Dresden, i més tard n'obrí un a Ginebra, que dirigí fins a la mort Deixà obres teòriques, com L’éducation par le rythme 1907, i òperes, com Sancho Panza 1897, concerts, cançons, etc Joan Llongueres i Badia, deixeble seu, n'introduí el mètode a Catalunya

Dominà l’àmbit de l’antropologia social britànica des de la dècada dels anys vint fins als anys cinquanta i àdhuc els seixanta Malgrat considerar-se una escola, els seus membres mantenen posicions teòriques remarcablement diferents i tots es distanciaren considerablement del seu mestre Dins el context britànic, succeeix el funcionalisme d’autors com Rivers, i conviu amb la derivació del funcionalisme psicològic o psicoanalític de Malinowski i els seus seguidors més propers Des del punt de vista de Radcliffe-Brown, l’“estructura” d’una societat, el seu fonament bàsic, era…

Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments Città antiche…

Estudià amb EGarcía Torres a Sevilla, amb JTragó a Madrid i amb Moszkowski i D’Indy a París, on residí des del 1905 fins al 1914 Fou nomenat professor del conservatori de Madrid el 1931 Molt inspirat per la seva ciutat, les seves millors obres són Sevilla 1909, Sonata romántica 1910, Rincones sevillanos 1910, La Procesión del Rocío 1913, Danzas fantásticas 1920, Sinfonía sevillana 1920, Rapsodia sinfónica 1931, per a piano i orquestra, etc De les seves obres teòriques cal destacar l' Enciclopedia abreviada de la música 1917-47 i un Tratado de composición musical 1947-50

Deixeble de Sigmund Freud, el 1910 fundà la Societat Psicoanalítica de Berlín, primera branca de l’Associació Psicoanalítica Internacional, que presidí 1924-25 Féu importants contribucions teòriques sobre la psicologia de la sexualitat, el desenvolupament del caràcter, la psicosi i la interpretació dels símbols i mites, i fou el mestre de Melanie Klein El seu treball més important és A Short Study of the Development of the Libido, Viewed in the Light of Mental Disorders 1924 HC Abraham i EL Freud editaren, el 1966, A Psycho-analytic Dialogue The Letters of Sigmund Freud and Karl…

Estudià a Roma i a Milà Catedràtic de lingüística a la Universitat de Montevideo 1951, des del 1963 ensenyà filologia romànica i lingüística general a Tübingen Es dedicà, sobretot, a estudiar qüestions teòriques i metodolòquies Sistema, Norma y Habla 1952, Sincronía, Diacronía e Historia 1958, Teoría del lenguaje y lingüística general 1962, Pour une sémantique diachronique structurale 1964, Structure lexicale et enseignement du vocabulaire 1966, Sprache, Strukturen und Funktionen 1970 Impulsà els estudis de catalanística organitzà el lectorat de català el 1968 i, després,…

Inicià la seva activitat literària a Berlín, en alemany Chopin und Nietzsche, Homo Sapiens, De Profundis, etc Havent tornat a Polònia 1898, dirigí, a Cracòvia, la revista Życie , on exposà les seves teories sobre l’art pur Traduí al polonès les seves obres alemanyes i escriví, en polonès, drames Dla szczęścia , ‘Per la felicitat’, 1900 Taniec miłości i śmierci, 'La dansa de l’amor i de la mort’, 1901 Mściciel , ‘El venjador’, 1927, novelles Matka, 'La Mare’, 1902 Synowie ziemi, 'Els fills de la terra’, 1904 la trilogia Mocny człowiek, 'L’home poderós’, 1912-13, i altres obres …