Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos llibres i…

Abat del monestir benedictí de Corbie, renuncià el càrrec i es retirà a Saint-Riquier per poder dedicar-se als estudis teològics És un dels teòlegs més notables del segle IX Escriví Expositio in Lamentationes Ieremiae i una altra in Matthaeum, entre diverses obres exegètiques, De corpore et sanguine Domini discutit ja pels seus contemporanis, De partu Virginis i De natiuitate Mariae , i una altra obreta mariològica Ad Paulam et Eustochium , sobre l’assumpció de Maria, que esdevingué molt famosa posada sota el nom de Jeroni És venerat com a sant en el calendari benedictí La seva…

Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano…

Ciutadà de València i llicenciat en teologia, fou rector de la parròquia de Sant Esteve 1597 i predicador de la ciutat 1606 Amb el nom de Luz , fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns 1591, on presentà alguns discursos Participà en diversos certàmens poètics amb poemes en castellà 1588 i 1600 Publicà dos tractats teològics 1588 i la compilació dels decrets sinodals de València des del 1548, seguida d’un Epitome 1616 La cort del 1604 el nomenà cronista del Regne de València per a la confecció de les Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de…

Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem…

Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen  La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia ,…

Contrari al poligenisme, el monogenisme sol ésser fonamentat en motius teològics ordenació unitària, des d’un inici, de tota la humanitat al pla salvífic de Déu o humanistes comunitat radical de tots els homes quant a una fonamentació científica, el monogenisme no pot ésser provat amb certesa, i la hipòtesi científica que avui sembla més estesa és que l’hominització no derivà de diverses espècies animals polifiletisme, ans més aviat d’una de sola monofiletisme, però no pas necessàriament d’un sol individu monogenisme Bé que l’Església Catòlica mai no ha definit dogmàticament el…

Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són nombrosos i…

Estudià a Friburg de Brisgòvia, a París i a Basilea Anà a Itàlia i entrà en contacte amb Lorenzo de Mèdici, alhora que es perfeccionà en l’estudi del grec i de l’hebreu Tornat a Heidelberg 1496 fou preceptor dels fills de l’elector palatí Triumvir de la Lliga Sueca 1502, passà després a Ingolstadt i a Tübingen, on ensenyà fins a la mort Establí per al grec una pronunciació pròpia reuchlinià , diferent de l’erasmiana, i escriví Rudimenta linguae hebraicae 1518 i el tractat De accentibus et orthographia linguae hebraicae 1518 S'ocupà també de les doctrines místiques del judaisme De arte…

Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des…