Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
L’huracà Dorian devasta les Bahames
Entre l’1 i el 3 de setembre, el pas de l’huracà Dorian produeix una destrucció sense precedents a les illes Bahames, on una setmana després del seu pas es comptabilitzen fins a 2500 desapareguts En aquest arxipèlag és on el Dorian, format el 24 d’agost al sud-est de les Barbados, assoleix una intensitat de grau 5, la més alta a l’Atlàntic des del 1935 Els dies següents es desplaça cap al nord i afecta Puerto Rico i els estats del sud-est dels EUA i es dissipa el 10 de setembre davant les costes de Terranova El nombre de víctimes mortals supera la seixantena
Titanic

Vista del Titanic
National Museums Northern Ireland
Història
Transatlàntic britànic de 46.000 t, el més gran i luxós de la seva època (1911).
Malgrat ésser considerat insubmergible, en el curs del trajecte Southampton Gran Bretanya - Nova York, el seu primer viatge, topà contra un iceberg a uns 650 km al S de l’illa de Terranova i s’enfonsà la nit del 14 al 15 d’abril de 1912 En resultaren més de 1515 víctimes d’un total de 2224 passatgers Com a conseqüència, se celebraren les conferències navals internacionals del 1913 i del 1929 i s’establiren normes de seguretat naval El 1985, les restes del Titanic foren descobertes a més de 5000 m de profunditat gràcies a la utilització dels batiscafs i submarins telecomandats d’…
Gela
Ciutat
Ciutat de la província de Caltanissetta, a Sicília, Itàlia, a la costa sud de l’illa, damunt un turó i al centre de la rada del mateix nom.
Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al s V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a Terranova de…
Pignatelli
Antic llinatge feudal napolità que pretén d’entroncar amb els ducs longobards de Benevent i Càpua.
Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli , teatí, mort el…
Gombau de Ribelles
Història
Cavaller.
Anà a la conquesta de Sardenya, on adquirí possessions, entre d’altres un feu a Sàsser Fou castellà de la Joiosa Guarda 1339 Es casà amb Saurina d’Anglesola, senyora de la meitat del lloc de Terranova l’altra meitat era de Joan d’Arborea, del qual es queixà Gombau perquè havia posat forques on no tenia jurisdicció 1344 Gombau, que ja havia estat pres i exiliat per Ramon de Cardona, fou també fet presoner pels genovesos al golf de Lleó Organitzà la retirada dels catalans supervivents a la batalla d’Aidu de Turdu 1347 Collaborà amb Jaume d’Aragó en afers de govern fins a l’arribada…
Tomàs de Banyuls i de Llupià
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent).
Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit reial Tomàs de…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d…
Anticosti
Illa
Illa del golf de Sant Llorenç, al Quebec, Canadà.
L’illa, de costes amb penya-segats, és una resta de l’escut canadenc fomada per capes paleozoiques El seu clima és fred a l’hivern i temperat a l’estiu La gran quantitat de bosc és aprofitada per a la preparació de pasta de paper Pesqueres salmó i caça pells fines La localitat principal és Port Menier, on hi ha un aeroport Descoberta el 1534 per Jacques Cartier, que l’anomenà Assumpció, i lliurada per Lluís XIV a Jollied perquè l’administrés, Anticosti pertangué a la família d’aquest darrer fins que fou unida a Terranova el 1763 El 1774, però, retornà al Canadà Comprada per l’…
Jacques Cartier
Geografia
Navegant bretó.
Descobridor del Canadà Encarregat per Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies, el 1534 sortí de Saint-Malo, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunsvic i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis El 1535 féu el segon viatge i arribà a la desembocadura del riu Sant Llorenç, al qual donà aquest nom Poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real En aquest viatge aprengué el nom de Canadà ‘poble’, en iroquès, i el 1536 tornà a França El 1541 emprengué un tercer viatge sota el…
Torrella de la Costera
Torrella de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva.
A part el sector principal, de 0,03 km 2 , comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà , dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol , la Carabassa i la Font de Jordana , i, finalment, el del Molí del Vallès El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis El poble 149 h 2006, torrellans 140 m alt es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà L’església…