Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
llei de Verner
Fonètica i fonologia
Llei establerta (1875) pel lingüista danès Karl Verner (Aarhus 1846 — Copenhaguen 1896), segons la qual les aspirades o fricatives sordes del germànic comú s’han conservat sordes entre vocals només quan l’accent heretat de l’indoeuropeu queia sobre la primera de les dues vocals; altrament, es convertien en sonores: al sànscrit bhráta, al grec ϕρατήρ, correspon en gòtic brothar ‘germà’, mentre que al sànscrit pitá, al grec πατήρ, correspon en gòtic fadar ‘pare’.
Aquesta llei aportà un nou fonament a la tesi de la regularitat dels canvis fonètics sostinguda pels neogramàtics i donà vigor al principi que estableix que la història fonètica no es fa per semblances, sinó per uns sistemes de correspondències
Enric Sebastià i Domingo
Historiografia catalana
Historiador.
Especialista en el procés revolucionari burgès espanyol La seva pràctica docent a la Universitat de València, durant més de trenta anys, compromesa políticament i socialment en la lluita per les llibertats democràtiques enfront la dictadura franquista, ha obert un vast camp d’investigació històrica dins del materialisme històric, amb temes i aspectes inèdits, la reinterpretació d’altres i la proposta de problemes i debats vg historiografia marxista Això ha generat una escola d’historiadors centrats en els diversos aspectes del procés revolucionari burgès espanyol 1808-74 transcendint, fins i…
Josep Maria López i Campello
Metge.
Adquirí un notable prestigi arran de la seva tesi doctoral, Los matrimonios consanguíneos , que fou editada diverses vegades i obtingué un gran ressò en el món jurídic Exercí l’especialitat de digestòleg a Madrid Fou membre de la Junta del Ateneo de Madrid
Lucien Gallois
Geografia
Geògraf francès.
Professor a la Universitat de Lió i a la Sorbona, fundà, amb Vidal de la Blache, els Annales de Géographie 1893 i dirigí la publicació de la Géographie Universelle Escriví, entre altres obres, Géographes allemands de la Renaissance, tesi doctoral, i Regions naturelles et noms de pays 1908
Albert Demangeon
Geografia
Geògraf francès, professor a les universitats de Lilla i de París.
És un dels grans representants de l’escola geogràfica francesa i es distingí pels seus estudis sobre l’hàbitat i el poblament rural Entre altres obres, cal esmentar la tesi doctoral sobre la regió picarda 1905, l' Empire Britannique 1923 i La France économique et humaine 1946-48
Jannik Bjerrum
Química
Químic danès.
Fill de Niels Bjerrum , i professor de la Universitat de Copenhaguen La seva tesi doctoral, publicada el 1941, introduí mètodes originals en la investigació dels equilibris químics existents en les dissolucions, que obriren horitzons nous a la química de la coordinació, camp en què fou un dels especialistes més destacats
Vicent Belloch i Montesinos
Medicina
Metge i químic.
Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi Fou catedràtic de terapèutica de la Universitat de Valladolid 1925 i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vicerector És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat
Henri Brémond
Historiografia
Literatura francesa
Crític literari i historiador francès.
És autor de L’inquiétude religieuse 1901 i 1909, exponent de l’espiritualisme francès filosòfic i literari, Sainte Chantal 1912, Histoire littéraire du sentiment religieux en France 1916-36, Pour le romantisme 1923, La poésie pure i Prière et poésie 1927, on sosté la tesi que la poesia és un fenomen irracional intuïtiu
disputatio
Filosofia
En l’escolàstica, sistema d’exposició i demostració, en forma sil·logística, d’una tesi o doctrina, i de refutació de la contrària.
Sovint hom dramatitzava la disputatio en dividir els alumnes d’una classe en dues parts, cadascuna de les quals defensava i atacava, respectivamenr, la qüestió debatuda En finalitzar el debat, el mestre o lector en feia un resum i determinava la qüestió Hereva, fins a un cert punt, del mètode dialèctic, trobà per escrit una configuració típica en les Disputationes metaphysicae 1597, de Francisco Suárez, exponent i norma de l’oposició al tomisme tradicional
Max Derruau
Geografia
Geògraf occità, professor a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia.
El 1949 presentà la seva tesi doctoral sobre la Gran Limanya Publicà diversos llibres i manuals universitaris, com ara Précis de Géographie Humaine 1951, Précis de Géomorphologie 1956, Notions de Géomorphologie 1969, Le volcanisme et sa prévention 1990, juntament amb Haroun Tazieff , Composantes et concepts de la géographie physique 1996, Géographie humaine 1999, etc