Resultats de la cerca

L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…

Catedràtic d’obstetrícia i ginecologia, és director de l’Institut Valencià d’Infertilitat IVI, punt de referència en reproducció humana que actualment compta amb centres en diverses ciutats entre les quals el centre original de València, Barcelona, Castelló i Mèxic DF Fou cofundador del centre, l’any 1990, i entre els seus èxits destaca haver aconseguit el primer embaràs als Països Catalans, i el segon del món, d’una dona el marit de la qual s’havia sotmès amb anterioritat a una operació de vasectomia, mitjançant la utilització d’espermatozoides testiculars Aquest èxit de la ciència s’…

Totes les espècies són marines, sèssils o paràsites, bentòniques o epibionts hi ha formes pedunculades i unes altres de sèssils, sense peduncle El cos no és clarament segmentat recobert pel mantell, és protegit per una closca formada per cinc o més plaques quan no hi ha peduncle els escuts són fusions en una muralla, i quan hi és, són articulats En estat adult, els ulls manquen, i les antenes del segon parell són absents o molt reduïdes posseeixen sis parells d’apèndixs bífids cirriformes, els cirrus , multisegmentats, que es mouen i arrosseguen aigua amb oxigen i aliment Les…

Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950, una estàtua…

És anomenada, també, periorquitis

L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i…

Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les glàndules…