Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en cristalls petits i de forma allargada que li donen un aspecte tetragonal Té una exfoliació imperfecta en cubs La duresa és molt baixa, d’1 a 2, i el pes específic és d’1,53 És incolor i també de color groc i marró, a causa de l’addició de FeCl 3 Té un gust salí picant i és fàcilment soluble en l’aigua Es troba com un producte de sublimació en els volcans Vesuvi i Etna, i també en els incendis de materials enderrocats i escombraries i de capes de carbó

En el sistema cúbic, la forma fonamental és el cub en el sistema hexagonal, un prisma recte de base hexagonal regular en el tetragonal, un prisma recte de base quadrada en el trigonal, un prisma recte de base triangular equilateral per a algunes de les seves classes cristallines, i un rombòedre per a les altres el sistema ròmbic té per forma fonamental un prisma recte de base ròmbica el monoclínic, un prisma igual al del sistema ròmbic, però oblic, amb les arestes inclinades en el sentit d’una de les diagonals de la base i en el triclínic la forma fonamental és un parallelepípede…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es troba en forma de cristalls tabulars o prismàtics de color verd maragda, semblants a la torbernita La zeunerita, però, es presenta junt amb altres minerals rics en arsènic Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 3,79 Esclat vitri i exfoliació perfecta És un mineral secundari del grup de l’autunita que apareix a la zona d’oxidació dels jaciments d’urani, en presència de coure i arsènic És molt radioactiva No presenta fluorescència a la llum ultraviolada Es troba a Bolívia, Itàlia, França, Alemanya Selva Negra i…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls de forma prismàtica acabats en piràmides Té una duresa de 7,5 i una densitat de 4,6-4,7 Normalment és de color marró o vermellós, però també pot ésser incolor, gris, verd o violeta Algunes d’aquestes varietats són utilitzades en joieria hom n'obté la varietat de color blau tractant el zircó natural És un mineral accessori, molt freqüent en les roques ígnies i les pegmatites de les famílies del granit, la sienita, etc Resisteix molt l’erosió mecànica i química, i per això és freqüent, com a mineral detrític, a les…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics, i a vegades aciculars També es presenta en masses granulars És freqüent la macla de contacte, que dóna origen a formes cícliques i de colze Té una fractura concoidal irregular És de color marró vermellós, de vegades groc, violaci o negre La seva duresa és de 6-6,5 i la densitat de 4,25 Es presenta sovint com a producte d’alteració d’altres minerals de titani, especialment l’esfèn i la ilmenita Forma part com a mineral accessori de roques ígnies, gneis i esquists En molts cristalls de quars hom pot…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Rara vegada es presenta en cristalls prismàtics ben formats sovint apareix en masses columnars o fibroses, en recobriments, en concrecions i en creixements dendrítics en les superfícies de fractura de les roques L’exfoliació és perfecta segons 110 Té una duresa de 6-6,5 i un pes específic de 5,06 El color és gris de ferro i a vegades blavós és opaca i té una brillantor metàllica És el mineral més freqüent del manganès i ha estat format en ambients molt oxidants Sovint es presenta associada amb altres òxids i hidròxids de manganès…

És molt rar de trobar a la natura

L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…