Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
astèlia
Botànica
Manca de cilindre central.
Són afectades d’astèlia les tiges d’algunes plantes en les quals cada feix conductor té la seva endodermis particular
Les poligalàcies
Constitueixen una família de grandària mitjana que comprèn gairebé un miler d’espècies agrupades en uns vuit gèneres Es pot considerar cosmopolita i inclou herbes anuals i vivaces, arbusts, i fins i tot petits arbres Les flors de les poligalàcies presenten una morfologia una mica especial Són zigomorfes i tenen tres bràctees a la base dels peduncles El calze és format per cinc sèpals, dos de grossos i amples amb aspecte de pètal i nervació ben visible i els altres tres, petits i poc vistents La corolla consta de tres pètals parcialment soldats en un tub, un dels quals, situat en posició…
licopodiòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits que aparegué i tingué força importància en el Paleozoic, però que avui és molt reduïda.
Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…
aliment voluminós
Agronomia
Aliment per al bestiar, caracteritzat per l’alt contingut en aigua i substàncies cel·lulòsiques, en detriment del valor nutritiu.
Constitueixen aquest vast grup d’aliments els farratges verds, secs o ensitjats, i les fulles, les tiges, les arrels, els tubercles i d’altres subproductes dels conreus Són adequats per als remugants
calidòfon
Física
Instrument inventat per C. Wheatstone per a observar les corbes de Lissajous
.
Consisteix en una sèrie de tiges, de la mateixa longitud però amb seccions rectangulars diferents, que, en fer-les oscillar, palesen, gràcies a la persistència de la imatge a la retina, les diferents corbes originades
ascomicets imperfectes
Micologia
Grup de fongs que inclou un gran nombre d’ascomicets que han perdut la capacitat de produir fructificacions ‘perfectes‘, és a dir, ascs.
Viuen saprofíticament sobre fulles i tiges mortes, o parasiten plantes vives Molts d’entre ells tenen un gran interès en fitopatologia antracnosi, oídium, etc Juntament amb els basidiomicets imperfectes, constitueixen el gran grup artificial dels fongs imperfectes o deuteromicets
arrabassat | arrabassada
Fitopatologia
Dit del cereal (blat, ordi, etc) afectat per una malura provocada per les males condicions ambientals: fred, falta d’humitat o deficient alimentació nitrogenada, etc.
Les plantes arrabassades presenten nanisme, fulles, tiges i arrels fines, fulles seques al voltant de la mota, etc Aquestes plantes raquítiques ordinàriament no arriben a fructificar, moren abans d’acabar el cicle evolutiu i són fàcilment atacades pel rovell
teloma
Botànica
Òrgan caulinar elemental dels cormòfits més primitius, no comparable a una tija ni a una fulla.
D’acord amb la teoria telomàtica, dels telomes s’han originat, per una sèrie de processos de superposició, de planació, de fusió, de reducció i d’involució, les tiges, les arrels, les fulles i els òrgans reproductors complexos dels cormòfits superiors
cordilina

Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani